Francisco Camps no és el primer en fer-ho però sí el primer nacionalista espanyol del PP, a cobrir-se amb la senyera, en aquest cas la valenciana! Per tal de manar ,aquesta gent no s’recula davant res. Primer, abandonen la llengua pròpia, després intenten segregar-la dels seus orígens per què no aixequi el cap; i ara s’ataquen als estaments, justícia. cos policial, etc, del sol país -Espanya- que per altra part, defensen a capa i espasa. I tot això únicament per protegir la seva persona de la llei que els persequeix per corrupció.
Però la culpa no és d’ells, és nostra, del poble Valencià per permetre-ho.
Joan Francesc Mira (és malaguanyat que el setmanari El Temps no tingua més col·laboradors valencians de la seua vàlua.), al seu darrer article, cita l’escriptor polonés Ryzsard que defineix com provincià aquell que pensa en un espai limitat i li atribueix unsignificat excessiu, universal. A la vegada Ryzsard fa referència a T.S.Eliotque adverteix d’un altre provincianisme, un de temporal i no pas espacial. Un provincianisme del temps, no de l’espai: un per al qual la història és simpement la crònica dels ginys humans El provincià del temps pensa Eliot és el pitjor. El provincià del present, certament no necessita biblioteques, ni arxius ni hemeroteques. Segurament no sap ni tan sols què contenen els arxius, ni imagina quin sentit i quina importància tenen, ni creu que la preservació del passat i la preparació del futur són, justament la substància mateixa de la condició humana. Un provincià del temps no té horitzó. Per contra el cosmopolita del temps sap que tot allò que som ho devem als qui ens han precedit, com els que vindran després ens ho deuran a nosaltres, i sap per tant que la memòria que els nostres predecessors ens van deixar és un tresor preciós, el més preciós de tots”.
Mira, al seu article no treu cap conclusió, i menys encara diu amb qui estaria pensant quan parla de “provincians del temps”. Ell probablement no pensava amb ningú en concret, però jo sí; no he deixat de pensar amb la majoria de vale ncians que voten a dreta i amb els que compta Camps per intentar eludir l’acció de la Justícia.
El comentari de president Camps, embolicant-se amb la senyera, el vaig seguir en directe, mentre prenia un tallat a un bar del carrer d’En Gil, a tocar del carrer Constantí Llombart i a dues passes del Mercat Central de València… Al cor del Cap i Casal! El públic d’aquell bar no va moure ni pols ni remolí quan veié aquell espectacle… Ara bé, quan a les notícies va eixir Zapatero, aleshores algú va demanar en veu alta el seu coll… Literalment. Ho vaig vore i sentir amb les meues orelles i els meus ulls.
Quan vaig tornar a la feina i vaig comentar l’expressió que va fer servir el president, els companys no donaven ja crèdit: “Jo estic amb la senyera… per a vostés el Codi Penal”.
Ara, trenta anys després de la instauració de l’autonomia valenciana, veiem amb tota la cruesa quin era l’interés de la guerra de banderes al País Valencià: Excloure tota la gent que no fora hereva de la dictadura i de la “coentor” que aquesta propicià.
Alguns ja fa temps que ens hem adonat d’aquesta perversió: La transmutació d’un símbol valencià i valencianista com és la senyera de la ciutat de València en un altre que només represente conservadurisme, folklorisme i coentor unflada de buidor; genuflexió fins a l’extenuació davant el centralisme espanyol… regionalisme pur i provincianisme furibund.
A força d’haver utilitzat la senyera valenciana com a arma llancívola contra els sectors més dinàmics i conscients de la nostra societat, aquesta gent ha aconseguit que ens la fem nostra, perquè és tan nostra com d’ells… Perquè va ser nostra abans que ens l’agafaren amb traïdoria… Per això, faig servir aquest blog que tanta dignitat traspua, per a dir-li al president Francisco Camps (el meu president) que no embrute més la meua senyera amb el seu fals posat místic, que no faça més mal al poble valencià i que no ens avergonyisca més… Que si bé la senyera és seua, també és nostra i no té dret a tirar-li tot el fang del Bigotes, Correa, els “trages” i la corrupció que el persegueix i ens forada la butxaca: Vosté, President Camps, fa temps que ha perdut la vergonya, si tinguera una miqueta de respecte pel que representa la senyera valenciana, l’haguera mantinguda la marge… Però perdent-li el respecte a la senyera, ens ha perdut el respecte a tots els ciutadans i ciutadanes valencians; perquè això és el que representa: El Poble Valencià.