Salvador Espriu va escriure el 1981 una carta de reconeixement als mestres de Catalunya on saluda particularment les figures de Rosa Sensat i Marta Mata que qualifia de dones extraordinaries i pedagogues excepcionals.
Aquesta carta es pot llegir en la seva totalitat ací.
Per la Nostra part ens complau destacar-ne tanmateix, dos punts.
1- L’opinió d’Espriu obre l’ensenyament:
Que Espriu “defineix en aquests termes : “els nens i nenes, els nois i noies “van aprenent i aprendran dels mestres a ser forts , valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, democràtes, no demagògics, liures, feliços, rigurososos i agraïts. I nets, en el més ampli sentit del terme”.
2- Sobre la Nostra llengüa comuna:
Sabran que el nostre Principat és un dels Països Catalans, un més, modèlic en propòsit- i tant de bo no esdevingui-, no hegemònic, mai no amo sinó servidor de la sencera comunitat. Recordaran que la llengua d’aquests països és única, que ens és comuna i que és el lligam més fort que ens uneix. Cal respectar i salvar, doncs, les seves expressions fonètiques, diverses i enriquidores, dins una essecial unitat- i fins els noms amb els quals es vulgui designar aquests particularismes : no hi ha un dialecte central imperialista, absorbent. I no oblidaran que hem de vetllar exquisidament per fenòmens lingüístics –i de tot ordre- aliens al nostre estricte àmbit, com per exemple l’aranès, com si tots nosaltres fossim fills de la Vall antiga i estimada.
Aquesta carta de Salvador Espriu , em reafirma si fes falta, en el fet que hi ha dos móns, un el civilitzat i el de la generositat i l’altre , el dels interesos bòrbids, per civiviltzar.
Sense el menor ànim de provocar,
VALENCIANS, ací tenim el nostre, i en front la barbàrie!