Història recollida de l’article del setmanari EL TEMPS:Josep Rodriguez Tortajada el president bandejat.
Fill de pares aragonesos, nascut a València (1899-1982), Josep Rodríguez Tortajada va crèixer al barri del Carme i és l’únic dels ex mandataris del Club que aparèix amb el nom en valencià. De petit havia estat escolanet i sagristà, i va esdevenir un defensor entusiasta de la cultura valenciana. En arribar la segona República va militar en el Partit Valencianista d’Esquerra, del qual Josep Castanyer en va ser president i regidor de l’Ajuntament de València, i Angelí, durant la guerra, el 1937, nomenat comissari de la Conselleria de Cultura del Consell provincial de València, i el 1938 en la Comissió permanent del Consell).
El president del CF València Rodríguez Tortajada, també ex regidor de l’Ajuntament de València fou condemnat a mort el 26 de juny de 1939, per delicte de rebel·lió, i la pena commutada per 30 anys i un dia de reclusió major que es reduiren a cinc.
A la presó va conèixer la qui esdevindria la seva dona que visitava el seu marit anarquista el qual va morir als 33 anys quan ella en tenia 25 i un fill, Francesc Cueva Mir,nascut el 1938, orfe als 6 anys i criat per Josep Tortajada.
Cueva explica amb emoció que l’expresident del València el va estimar com un pare però que mai va provar de reivindicar públicament la seva imatge “ malgrat la transcendència històrica del personatge. ”
A causa de la guerra i la repressió de la postguerra la família va acceptar amb resignació la marginació deliberada de Tortajada del CF València”.
Aquesta marginació i la vida del president del Valencia CF és una altra triste història entre les de centenars de milers d’espanyols,l’únic crim dels quals fou d’haver cregut en la democràcia com hi ha tants ciutadans que hi creuen i militen en partits actualment.
A l’Espanya generosa i humanista que s’albirava va succeir l’Espanya quartelària de la repressió i dels hurts de criatures als seus pares legítims, per quatre duros, o més terrible encara, per ideologia i fanatisme religiós, i avui dia encara no resolts.
És trist de constatar la inconsciència de molts que no volen saber de la història recent d’aquest país i s’esforcen en mirar cap un altre costat!