Aprofitant que passava uns dies als Alpes francesos a casa uns amics, m’he allargat fins a Ginebra a visitar l’Ofici de les Nacions Unides, més concretament la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions, el sostre de la qual ha pintat Miquel Barceló.
L’obra és una explosió de formes, llum i color d’un gran equilibri. Les fotografies que haviem tingut l’ocasió de veure, distorsionaven el conjunt, fent aparèixer desproporcionats -buscant sens dubte el fotògraf l’originalitat- alguns dels relleus. Al natural, el conjunt és simplement fantàstic.
Del Palau pràcticament sols t’ensenyen els passadissos i la visita solament es justifica per les dues sales, la de Barceló i la Gran Sala del Consell decorada per Josep M. Sert. Les dues obres han estat finançades per l’Estat espanyol a 72 anys de distància, la primera per la República en 1936 i la segona per la democràcia de nou restablerta; i el que és curiós de constatar és que les dues obres han estat realitzades per dos artistes catalans.
Amb Pau Casals i el seu “I am a Catalan” a Nova York en 1971, Sert i Barceló… no es pot dir que els catalans no tinguin una predilecció particular per un organisme tan civilitzat com les Nacions unides.