D'un temps, d'un pais

Abans de les eleccions del 25-N vàrem avisar que CiU no podia comptar amb el nostre vot. Quedava massa evident que  era una burla a la ciutadania la maniobra partidista i plebicitària d’Artur Mas.

De la mateixa manera, reiterem  avui la nostra posició marcant les nostres reserves a les negociacions   que estan portant a terme els dos partits soberanistes,CiU i ERC. En quin sentit? En el que no  cal que  esperin que la ciutadania els faci el treball que els correspon realitzar.   La ciutadania ja ha fet  el seu manifestant-se l’onze de Setembre i atorgant-los la majoria parlamentària  el 25-N. Què cal ara esperar d’ells? Que vagin  un pas endavant de la ciutadania, generosament, sense càlculs partidistas, amb visió d’Estat, havent previst  les reaccions de l’adversari i estudiat la manera de contrarestar-les, i prendre el risc d’un possible  resultat desfavorable. Això és fer política, i no tenim el menor dubte que, a més òbviament  de la utilització de la força per part d’Espanya en dues  ocasions en els darrers 300anys ,aquesta haurà estat sempre la diferència històrica  entre España i Catalunya : una es va dedicar  a fer política i l’altra a fer negocis.  Mai s’han donat més elements favorables.Tenim el sentiment que és ara, o mai.

. Actualment la gent està percebent la necessitat de fer canvis profunds, de caràcter social i estructurals i quina millor ocasió que realitzar  una consulta popular per la qual els temps, l’opinió internacional i inclús m’atreviria a avançar la societat espanyola, estan preparats a acceptar-ne els resultats. Només cal esperar que CiU i ERC compleixin el seus programes  electorals i que un partit amb el passat del PSC no s’acontenti amb veure passar el tren de la història.

o

This entry was posted on Divendres, desembre 14th, 2012 at 18:44 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.