Les meves arrels identitàries les he mamat i les he pogut contrastar amb els exiliats republicans de París de tots els matisos ideològics, des de comunistes, socialistes, i anarquistes que, individualment, personalment, eren catalanistes convençuts, si bé ideològicament en contra d’Omnium que a partir dels anys 60 va intentar el seu proselitisme en els núclis exiliats. En aquells temps. el realista president Tarradellas ens va dir:”Catalunya està en la pols i Òmnium amb els seus “Paísos Catalans” es permet el luxe d’atacar-se a dos Estats a la vegada, l’espanyol i el francès! I el curiós és que la dictadura franquista, pel seu catolicisme sens dubte, sembla tolerar-los més que la mateixa França democràtica però centralista!
I de Josep Tarradellas també vaig treure un altre consell: “el que heu de fer els Valencians és elevar la consciència nacional del vostre poble, que ja ens trovarem! A aquesta escola i a la del pare que coneixia per experiència perfectament l’escàs nivell de conciència nacional del poble valencià en el seu temps i que ell mateix havia intentat elevar, dec les meves reticències a l’estratègia optada pel nacionalisme interior valencià a la transició. El temps ha passat i la estratègia ha caviat i els resultats no s’estan fent esperar.
I avui, per mi, ha arrivat el moment de parlar clar sense por de perdre els “valencianistes” anti catalans i posar-los en el seu lloc, és a dir deixant-los pel que són: uns folklorics provincians espanyolistes! I si el qualificatiu els molesta, només depèn d’ells de poder deixar –ho de ser-!
Si el Principat, al segle XIII ens aportà la llengua sense anexar-nos, pretendre que ho farà al segle XXI és obra exclusiva dels adversaris del País Valencià! Treballem pel país , amb la certesa que els nostres interessos passaran, quan vinga el moment, per una confederació cultural atalano-valenciana balear, i òviament econòmica (amb l’eix mediterrani com a vertebrador)!
I de moment, demà 11 de setembre, a la cadena!