A la pregunta d’un diari de si “la desgravació per compra de vivenda s’ha d’aplicar sols a rendes baixes?”, una lectora respon que no, amb aquesta curiosa reflexió: “…la meva opinió és que s’hauria d’aplicar a tothom, ja que tots tenim els mateixos drets.”
Si s’entén bé, en nom dels drets que tots tenim, els rics tindrien el dret de benefiar-se de les ajudes que intenten aliviar la vida als més pobres; per aquesta mateixa regla de tres, els pobres haurien de tenir el dret de gaudir de la mateixa vida que tenen els rics. O no? La resposta és del mateix calibre que la d’aquells que consideren que els impostos indirectes són més democràtics que els directes ja que solament paga l’impost aquell que voluntariament compra el producte taxat. No entenen que és una manera poc equitativa de fer pagar molt més, proporcionalment, les rendes baixes que les altes.
Mai com ara s’ha vist utilitzar paraules com drets, llibertat (d’enriquir-se) o igualtat (de todos los españoles) amb més poc critèri. Alguns han sentit campanes i van per la vida un poc despistats.
Sense proposar-m’ho he trobat la resposta a la meva perplexitat en una frase de l’escriptor Albert Sánchez Piñol quan diu: “La gent es fa molt poques preguntes que vagin més enllà dels seus propis interessos”.
Amic Àngel,
Hi ha gent que no hauria inventat mai les paraules “llibertat” ni “igualtat”.
L’origen de la injusticia és mes dificil de vencer que les conseqüències que s’enderiven d’aquesta injusticia. Mentre no poguem anihilar el virus haurem de pal·liarne els efectes.
Les persones tant sol ens recordem de les coses que ens interessen en moments puntuals, fins al punt de tergiversar-ho tot amb la condició de quedar sempre ben parats (com el fet de confondre voluntàriament les obligacions fiscals amb els drets humans). Però, que hi farem si hem d’acceptar la llibertat d’expressió, malgrat alguns considerin que allò que ells pensen és la veritat absoluta, es creuen posseïdors de tota la raó i la resta estan molt errats o menteixen!…
És veritablement difícil acceptar a la gent tal i com son i pensen, i encara més quan t’adones que la culpa d’aquesta aptitud moltes vegades la té una penosa mancança de formació bàsica i coneixements, o simplement emmascara una por inexplicable al desconegut.