A Verona, Nicolau Tommasoli de 29 anys fou agredit, fins quedar en coma, la nit del 1 de maig per un grup d´extrema dreta lligat a l´afició ultra del club de futbol de Verona. S´havia negat a donar una cigarreta a un grup de cinc d´aquests extremistes. Avui els diaris anuncien la seva mort.
Un jove neofascista de 19 anys “de família benestant” es va presentar a la policia amb el seu advocat per confessar que era un dels agressors. No és cap desconegut de la policia que ja l´havia investigat per “associació per a delinquir amb finalitat de discriminació racial” al estar relacionat amb anteriors agressions racistes i actes violents.
Explica El País, que “la banda, formada per fills d´empresaris i professionals liberals, s´havia especialitzat en donar pallisses als diferents: gent del sud, joves d´esquerra, immigrants i tots els que, segons ells, arruïnaven la imatge de Verona”.
Sí; existeix aquesta gent com existeixen altres tipus de degenerats capaços de tenir segrestada durant 24 anys la seva filla en un subterrani i fer-li set fills!
Quan la societat funciona més o menys correctament, aquesta fauna com els grans depredadors hiverna, viu a l´ombra i solament surt a la llum per accident quan se li va manifestament la ma o comet algú d’ells un error, altrament va entretenint la seva potencialitat.
I solament cal que surti un Hitler o un dictador qualsevol perquè aquesta xusma vegi el cel obert i es posi a la disposició d´un poder pervers que els necessita i els encoratja a terroritzar la ciutadania amb tota impunitat i tots els honors. Primer els captaires, després els “gitanos” seguits dels jueus, dels homosexuals, dels diferents en general, per acabar amb els ciutadans que s´hi oposen quan ja es tard.
I d´aquesta manera arriben a la cambra de gas, als camps de concentració o a la tortura i a la presó, tots aquells que “arruïnaven la imatge” de qualsevol Verona, i tots els que el poder considera oposants…
I quan, per fi, amb molts sacrificis i sang, se surt de l´infern i es retorna a la normalitat democràtica, la bona gent es pregunta amb tota sinceritat: “Com ha pogut passar una cosa tant horrible en un país tan “civilitzat”.