Jordi Garcia, ha publicat a El País amb una idea interessant sobre l´actitud que haurien de prendre el Rei i l´Església espanyola en relació al franquisme.Jordi Garcia no pensa que el Rei hagi de demanar perdó en nom de l´Estat “pel comportament del seu pare ni per haver acceptat la continuïtat institucional que va “lligar” Franco en 1969 (sobretot pel que va saber fer el Rei després amb aquesta acceptació)” car seria com demanar a la ciutadania que es disculpés per la maldat dels seus avis. Considera que les culpes no s´hereten de pares a fills. A més el perdó, segons el seu parer, és “una categoria moral en el fons simbòlica, més “teràpia cristiana” que política.I que demana el catedràtic? Doncs que el Rei “no encarni una culpa que no té” però sí que “sigui portaveu sense més de la condemna objectiva i irrebatible del sistema franquista, i per tant el reprovi obertament i senzilla. Inclús, si pot ser, solemnement: és una legitimitat de fons que li falta a la monarquia”. I creu que “un any com aquest, 70 després del final de la guerra sembla una ocasió pertinentíssima”.
I l´Església, que l´autor considera “un discapacitat democràtic profund” que va protegir i avalar durant tants anys el franquisme, l´Església sí que hauria de demanar perdó per “la seva presumpta autoritat moral” que tenen aquells que “se senten amos d´una veritat immutable i universal”.
El Rei no ha condemnat ni pensem nosaltres que condemnarà explícitament el franquisme a menys d´un clamor popular dels defensors de la democràcia que l´obligui, cosa de moment poc probable.
I pel que fa a l´Església, ni amb la boca petita demanarà perdó. No ho ha fet amb casos científicament irrefutables”¦ Continuarà, amb un sector de la dreta política, “a edulcorar amb indulgència piadosa i interessada, molt catòlica” aquell sistema execrecable.