Una cosa és el que els altres saben o pensen que has errat i una altra cosa que ho confesses.
Se sabia que Artur Mas va pactar a la baixa l´Estatut amb Rodríguez Zapatero contra la promesa de respectar mútuament a les eleccions “les forces guanyadores per liderar Espanya o Catalunya”. Això tan increïble, fa uns dies ho va reconèixer el mateix Felip Puig. I ho ho va fer probablement creient desgastar Zapatero acusant-lo de no tenir paraula o de no tenir lideratge per imposar-la; a triar.
Amb “nacionalistes” com Mas i Puig no és d´estranyar que Catalunya estigui on està. Anem a veure; pactar la Generalitat amb el president del Govern espanyol i Primer secretari del PSOE contra la rebaixa de l´Estatut es mereix, com a mínim, tres observacions:
Primer: Significa que el nacionalista Artur Mas no té escrúpols al considerar que la Generalitat ben bé val un Estatut retallat com per a Henri IV “París bé valia una missa”, frase que se li atribueix al convertir-se al catolicisme per poder accedir al tron de França.
Segon: Significa també que els líders convergents han acabat per creure´s el seu propi eslògan electoralista de que el PSOE i el PSC són una mateixa cosa.
I tercer: En el pitjor dels casos per Catalunya -i el millor per CiU si això fos realitat- no pensar que el lider del PSOE podia jugar amb dues cartes -si li convenia, deia que s´havia imposat al PSC i si no li interessava declarava que el PSC és un altre partit- denota fins on arriba la capacitat estratègica dels que pretenen encarnar els destins de Catalunya!
This entry was posted on Dimecres, abril 15th, 2009 at 19:11 and is filed under Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.