És evident que hi ha dos móns, el de les persones honestes i senzilles i el dels prepotents; la frontera no té per què ser ideològica si bé a l´esquerra sempre trobarem més dels primers que dels segons, més generositat i més anti herois.A l´article que informa de la designació d´Eduardo Madina com a secretari general del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, El País cita una actitud del que va ser president del PSOE, el ja desaparegut Ramón Rubial i una del jove diputat.
Havent patit les presons franquistes durant molts anys, Rubial, solia dir amb ironia: “No en tinc cap mèrit; no vaig ser a la presó per voluntat pròpia ni un sol instant”.
Madina, també basc, víctima d´un atentat d´ETA en el que va perdre una cama, al seu discurs tampoc hi cap el victimisme: “Soc amo de la meva voluntat i no vaig triar ser víctima; no em sento víctima. Soc un ciutadà”.
L´únic problema, és que aquesta gent sol ser minoria.