La nit del 29 de desembre de 1936, a la curba de l’Esparragal en la província d’Avila, prop dels pobles de Candeleda i Poyales del Hoyo, tres dones, Virtudes de la Puente Pérez de 53 anys, Pilar Espinoza Carrasco de 43 i Valeriana Granada de 26 i embarassada de mesos foren “passejades, ultrajades, assasinades i enterrades al mateix indret”.
Gràcies a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) fa uns anys varen ser exhumades i enterrades en una tomba del cementiri municipal de Poyales malgrat l’oposició de l’alcaldessa del PP que segons conten en el poble era una descendent de qui les va matar, i es negava a cedir l’espai al cementiri. L’exhumació va tenir en aquell temps una gran repercussió inclus a la premsa dels Estats Units perquè era la primera vegada que un testimoni directe de nom Obuldia -morta d’ençà- assistia a una exhumació, desprès de tenir la satisfacció d’haver donat per fi sepultura a la seva mare . Obuldia tenia 12 anys al moment de lcrim.Tanmateix la van pujar al mateix camió, però se salvà perquè un dels falangistes s’apiadà d’ella a l’últim minut. Obuldia va haver de conviure tota la vida amb els assassins de la seva mare i haver de passar al costat d’on intuia que estava enterrada.
El passat 30 de juliol, amb la sola potestat del seu càrrec, el reelegit actual alcalde, també del PP, ordenà obrir el panteó, sense la presència dels descendents que tant havien lluitat per donar als seus una tomba digna , feu retirar els cossos que hi descansaven i inhumar-los de nou a escassos metres en la fossa comú del mateix cementiri, i sense que hi figuri cap nom ni la data en que foren assassinades.Per si no fora poc, a principis d’any set represaliats de pobles veïns foren depositats en la mateixa tomba i els seus noms afegits a la làpida que havien sufragat els familiars de les tres dones sense cap registre ni que algú ho autoritzés i prengués la decisió. A la neta de Virtudes no li va agradar això i decidí desenterrar la seva avia i donar-li sepultura junt al seu pare. Per això va comptar amb un amic de la famílaelecte també del PP que assetjat per la neta va obtenir l’autorització de desenterrar els 10 cadàvers, tornar a Virtudes el cos de la seva avia i tornar a enterrar els altres nou en la fossa comú!
Aquesta història és il·lustrativa de per què havien de passar tants anys amb la dictadura: per protegir amb la complicitat de tothom els vencedors dels crims que havien comès. Els morts a mans dels vençuts varen tenir temps de ser censats, inventariats i publicitats.
I l’altra lliçó de la història és que el PP és el digne representant dels vencedors i no mou un dit que pugui aportar pacificació. A contràri, alimenta la discòrdia allà on pot per mantenir content el seu electorat franquista.