Per José Muñoz Castanyer
Aquí la dreta continua liquidant els drets dels treballadors; cada dia s’ataquen a un espai de llibertat. La última notícia: el president de les cadenes de televisió públiques serà designat pel president de la República. Aviat tornarem a l´època del gaullisme quan Alain Pierrefitte, ministre de la informació, presentà un dia ell-mateix les notícies del vespre per mostrar als periodistes com havia de ser un informatiu televisat.
Mentrestant, la cacofonia regna al partit socialista. Disparen en totes les direccions, no hi ha línia mestra. Estan massa preocupats a preparar el seu congrés de Reims. Continua la baralla per saber qui en serà el líder. Si continuen així el líder socialista serà líder d´ell mateix.
A l´espera que els socialistes es despertin, els Americans potser ens donin una lliçó de modals. En efecte, mentre uns subnormals llancen crits de mono quan un negre toca el baló en alguns estadis europeus, els Americans van probablement a elegir un negre a la Casa Blanca. Quina lliçó donada a la vella Europa. Nosaltres a França hem estat incapaços d´elegir una dona; per tant un negre no ho serà per demà, ni passat demà. Si Obama és elegit representarà una bonica revenja per les minories.
Pel que fa a la seva política, no cal enganyar-se. Els Republicans diuen que és un socialista, ell que vist des d´aquí no va més enllà d’unes dretes UMP françaises o un PP espanyol. A part la seva promesa d´una salut pública per tots, el seu programa continua liberal i molt lluny d´un programa d´esquerres com l´entenem nosaltres. Tanmateix sempre serà millor ell que l´equip actual disposat a propagar guerres.
Dit això, el dia del vot, una mala sorpresa sempre és possible. L´avantatge d´Obama als sondejos és probablement falç per no contemplar el vot racista. Hem tingut sovint el cas a França on els votants de Le Pen ocultaven la seva opinió i no es comptabilitzaven en les intencions de vot. Penso que un cop isolats a la cabina electoral, molts Americans, independentment del seu ideari polític votaran per un blanc i no per un negre.
Espero equivocar-me.
Bé… Pense que cal analitzar les propostes polítiques i els candidats dins el seu context. No demanem a la política allò que no ens pot donar: fer miracles! Així que, a poques hores de què tanquen les urnes als EEUU, li desitge un triomf històric a l’Obama i a bon segur que el tindrà…
Cal reconéixer-li la trajectòria personal i política (en aquell context) i la seua capacitat de mobilització positiva. Tant de bo fórem capaços de generar il·lusions i activar el treball en positiu de gent d’una punta a l’altra d’Europa! Així que bona sort al Sr Obama… I nosaltres ara a dinamitzar Europa (i reflexionar sobre com ha de ser la nostra relació amb el món). Obrim-nos a l’esperança!