I ells, Boadella i Sánchez Dragó s’ajunten sota la férula d’Esperanza Aguirre.
Boadella no ha estat mai fatxa com ara ell mateix presumeix. El que ha estat és un llest aprofitat. Això la intel·ligència no ho impedeix,més aviat ho pot facititar. La llista dels mandataris als que Boadella s’ha acostat és llarga, Tarradellas va ser el primer que el va ajudar quan va tenir problemes amb l’exercit, el PSC desprès, i últimament ha acabat amb l’Aguirre. A la presentación del llibre que han escrit a quatre mans, “Dios los cria…” el dramaturg i l’escriptor han dit moltes tonteries, sobretot contra Catalunya i la seva llengua. La més grossa quan Boadella afirma no creure en la democràcia. I el seu col·leg a remata el clau:”Mentre el vot de Belén Esteban va pontificar valgui el mateix que el de Boadella, això no té solució”. Llençant aquest nom ja creuen que ho tenen guanyat. La primera observació que vé a l’esprit és fins a quin nivel intel·lectual cal anar per considerarar vàlid un vot? En tot cas amb la seva reflexió cauen en el tòpic més vulgar i demostren,-aquí sí!- que tenen mancances democràtiques elementals.
Un dia en classe un alumne va també dubtar de la idonietat del sufragi universal i el profesor que havia fet la resistència contra ela alemanys a França, basant-se amb la teoría estadística dels grans nombres ens va fer la prova per nou de la bondat de la democràcia. Va agafar un objecte i va demanar a tota la clase que en evaluessim el pes. Quan tothom va dir la seva, el mestre va treuere la mitjana dels pesos que cada alumne havia estimat. A continuació va pesar l’objecte i va verificar que el que la bascula indicaba era el pes calculat partir de l’opinió del conjunt dels pesos donats per cadascú dels alumnes . si en lloc de de 30 alumnes haguessim compat amb centenars o milers la precisió del resultat hagués estat superior.
Sens dubte pels nostres dos “”intel·lectuals” una opinió val més que un guirigall i si pot ser la del generalissimo millor que millor, el nivell el tenim assegurat.