Alguns lectors que ens segueixen ens atribuiran una obsessió amb la religió. La veritat és que tenim el profund convenciment que si un dia la religió ha estat un factor de civilització, avui la seva utilitat és questionable i més que questionable en certs aspectes nefasta. La seva oposició als contraceptius i als preservatius és criminal. I el seu latent sexisme i la seva homofòbia inaceptables. I no parlem de la seva influencia políticandescaradament conservadora. Avui no solament les clases mitjanes no segueixen –ja fa temps- els seus preceptes de fraternitat i solaritat, sinó que tampoc protegeix les classes populars. Desprès de quaranta anys de franquisme i de nacional-catolicisme, avui els vots de les formacions conservadores no són tant d’orígen socialment conservadors com el resultat de les creències religioses dels votants. I fins i tot a al Regne Unit el Papa critica les democracies basades solament en el consens social i va demanar que es considerara “la dimensió moral” del sistema polític.
Quina barra! Parlar de “moral” una gent que ha preferit “tapar” els abusos criminals dels seus. No ho diuen però ho pensen: “no cal la justicia humana, amb la “divina” nosaltres ja en tenim prou! I barra també la dels periodistes, que sempre respectuosos escriuen: “ Si el jdijous el Papa va vincular l’ateisme al nazisme (Pio XII, senyors periodistes, “Connais pas?”) ahir va oferir la seva faceta més intel·lectual i reflexiva al abordar el que en realitat és un sol debat: el paper de la religió que el Papa veu marginada en societats com la británica cada cop més seculars.
Ningú es pregunta com hi ha tanta gent que continua creient amb l’Esglesia desprès de constatar la seva actitud en front dels abusos. Aquest és al meu entendre el veritable misteri de la fe, i el seu fanatisme i la seva irracionalitat el veritable perill.
Felicitats, Àngel, per la “tossuderia” de reflexionar sobre el món en què vivim… Tot i això, darrerament, el que més m’està sorprenent dels sectors més vinculats a la religió (Catòlica, Apostòlica i Romana) és la seua indiferència còsmica davant els més desvalguts. Hi ha moltes altres coses inexplicables, però aquest flagrant allunyament dels principis evangèlics se’m fa incomprensible.
Si veiem les emissores de televisió que actuen davall l’autoritat de la Conferència Episcopal vorem com s’hi prodiguen amb programes que exalten la crueltat cap als animals, tot excitant els instints més primaris de l’audiència (Popular Televisión del Mediterráneo)… I les seues tertúlies estan farcides de comentaristes (propagandistes) del PP… Volen fer-nos creure que Jesucrist tenia carnet del PP. Sovint gent insensible cap als problemes de les persones més necessitades… Atacs cap als immigrants en una emissora d’arrel cristiana? Però on viuen aquesta gent? No els entenc; pareix que la seua religió és de comunió i missa diària, processó i lluïment, poder i dominació… On s’han deixat el missatge alliberador? Tot molt al·lucinant… Si no fora perquè ja ens els coneixem de fa la tira d’anys.