A la televisió com al teatre veiem comèdies que tenen uns guions igual de perfectes, uns diàlegs ajustats, uns gags que desencadenen el riure al moment, i malgrat tot, passat un temps, unes no deixen traça i altres no saps per què no et volen deixar.
He reflexionat sobre el tema -per què no?- i he arribat a una conclusió no sé si original i universal però que crec vàlida per a mi i -com deia aquell- les meves circumstàncies.
En les obres que no han deixat rastre constato que els autors m´han fet riure burlant-se dels seus personatges i, a la reflexió, utilitzant un cert menyspreu. En les obres que no han volgut deixar-me, l´autor també s´ha burlat d´alguns dels seus personatges però manifestant una certa tendresa. I aquí radica, a igualtat d´altres components, la diferència.
I posats a reflexionar, he volgut respondrem -probablement no tingui cap relació amb la reflexió d´abans- a la qüestió de quina és la diferència entre una educació de dretes i un ensenyament que es podria qualificar d´esquerres. I aquí també he arribat à una conclusió. A grans trets, l´ensenyament de dretes explica la societat tal com és, i l´ensenyament d´esquerres tal com hauria de ser! Res… un detall!
Un detall que en el primer cas desmobilitza -les coses ja estan bé com són– i en el segon, al contrari, mobilitza, estimula el progrés. I arribat a aquest punt de la reflexió entens l’obsessió de tot un sector entre el qual es troba l´Església per, des de sempre, voler controlar l´educació: a part el fet religiós, explicant les coses tal com són no posen en qüestió res, i menys, els dos mil anys d’història; i si haguessin d´explicar com haurien de ser es carregarien els seus millors anys “d´esplendor”.