Desprès de l’article “Alguna cosa es mou al País valencià, ensplau reproduir, pel seu interès, l’editorial del setmanari valencià El Temps del proppassat 16 de març titulatRomà de la Calle:
“La dimissiódel directordel Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) Romà de la Calle, és un símptoma del nivell de deteriorament democràtic a que ha arribat un dels actors pricipals de la política valenciana, elPP. Ja no es tracta del paper d’aquesta formació en cassos de corrupció, de gestió depredadora del territori, de l’atac a qualevol aspecte que faci referència a la cultura del país en el sentit àmpli i obert, més enllà des estereotips reduccionistes folklòrics, sinó que la magnitud de la devastació ha ultrapassat de llarg elslímits imaginablesdel respecte a les mínimes bases democràtiques. I aquesta degradació democràtica té l’epicentremolt especialment en el PP de la ciutat deValència. El cas del MuVIM , dependent de la Diputació de València, és un cas dels molts que omplen una llarga llista de despropòsits i agressions a la llibertat.
Només cal recordar les acusacions d’una coordinadoradel PP valencià als actorsque es manifestaven contra la supressió del circuit Teatral: “Mosseguen la mà que els dona enjar”· O l’estirabot, d’una grolleria inigualable del vice president tercer valencià, Juan Cotino,sob re Mònica Oltra d:’Iniciativa Valenciana: “Si fora pare em faria vergonya tenir unafilla com vós, però com que possiblement no el conèixeu…” Una frase que a més d’impresentable, feia servir informació privada de quan ell era a la ConselleriaBenestar Social i ella va adoptar dos fills d’Etiòpia. O quan, el president Francisco Camps, a les Corts, digué exaltat al portaveu del PSV-PSOE Àngel Luna: “ Us encantaria agafar u nacamioneta, venir de matinada a ma casa, i que al matí jo apareguera en una cuneta bocaterrosa” O quan el president del PP provincial de la Diputació de València, AlfonsoRus, va etztibar que “els professors que diuen `aleshores’ i `gairebe’ són uns `gilipolles’ . Rematem-los!”La llista ja és inacabable.
El cas és que la dimissió de Romà de la Calle és el símptoma d’un ordre visceral contra els valors democràtics de bona part del PP valencià. Que ha perdut el món de vista i que, com més va, menys espai deixa per a la política, per a l’ideologia, per a la democràcia, i més atia l’odi sectàri que justifica qualsevol barbaritat. Una fe sectària que repel·lèix qualsevol moderació posible. Això hauria de fer reflexionar molt aquells sectors valencians que fins avui han considerat que la seva moderació política podria coexistir en una formació com el PP. La modernitat, el progrès i el desenvolupament del País Valencià, ni que sigui des de les tesis del centre i de la dreta, no pot estar a les mans de la gent que, dia en dia engreixa aquesta llista de disbarats.