En relació amb el problema de la excessiva concentració d´alumnes immigrants en algunes escoles públiques, en un quadern d´El País dedicat a
A Vic és el que han fet: s´han creat circuits escolars per distribuir equitativament l´alumnat.
Preguntats representants de pares, professors, administració, centres docents i col·lectius d´immigrants, tots, més o menys reflecteixen, com és natural, els seus interessos particulars, si bé sembla que l´opció de “transplantar” -com diu la representant de pares- els crios a altres barris no faci la unanimitat.
Solament el membre d´una associació d´equatorians considera que “redistribuir pal·liaria la discriminació”. En efecte els guetos dels alumnes és conseqüència dels guetos socials en els que viuen els seus pares i la solució requereix una visió global del fenomen en la que entren molts factors que impliquen costos elevats i terminis llargs de resolució, per exemple, el tema de l´habitatge.
Com aquests problemes tenen una dimensió que no es resoldrà en quatre dies, la solució de Vic em sembla, si no definitiva, com a mínim correcta. Al meu barri de l´Eixample passa, cada dia, un autocar que puja un grup d´alumnes cap a Pedralbes i els baixa als vespres.
Que jo sàpiga, ni els pares -tot i pagant en aquest cas!- es queixen, ni els fills estan traumatitzats pel “transplantament” al barri “selecte”!