Estem cercant l´hora del desvellament polític valencianista; però heus ací que l´acció deslliuradora nostra no esdevé d´un seriós moviment col·lectiu, adobat amb l´eficàcia d´una preparació intensa i conscient. Dins pocs dies es debatirà la magna qüestió de l´Estatut, i una volta més, València improvisarà el seu esdevenidor per mig d´un vehicle executiu, viciós, que no ha de respondre fidelment a eixa expressió conjunta, efectiva, que esplen la nostra sustantivitat.
Però potser que la culpa siga més de nosaltres els valencianistes, que dels demés. Jo encara no he vist als homens del nostre camp eixa actitud expressa d´acció continuada que implique un propòsit exclusiu de fer política valenciana, en el més alt sentit de la paraula. He vist romàntics als tots els camps. Romàntics de la filosofia i de les finances, tant com de la poesia i de l´art. Però a estes hores, son ja molts els poetes que apartaren la ploma d´ivori per tal de prendre el martell i l´aladre, i encara no hi ha un financer ni un supra-intel·lectual, ni un tècnic de la política que haja fet lo propi. Reserves, moltes reserves… Apartat, molt d´apartat. Allà, un nucli valencianista, conservador, homens reconcentrats, presos sempre de l´obsessió experimental, enamorats de la giragonçá… Ací, la quinta essència esquerrana, tot segura que té la raó, cavernícoles de l´avantguarda… Allí, la tàctica: ací la tècnica. I res, res. Mentrestant, mig poble a qui som indiferents, i altre mig que no gosa arrimar-se a nosaltres de por que li preguntem la lliçó. I surant per damunt de tots, homens de la política espanyola que li estan diguent al poble tot allò que nosaltres pensàvem dir-li quan fora l´hora oportuna…
El desvellament polític valencià ha de coincidir amb el desvellament polític valencianista, o no serà res. O experimentem l´amor del nostre ideal, o renunciem a l´ideal d´enamorar el poble. I amor és acció i és sacrifici. S´imposa doncs, puix, el sacrifici i l´acció. S´imposa el programa mínim per a una acció conjunta de tots els sectors valencianistes.
Dins poc temps esdevindrà el desplaçament de les forces polítiques.¿Què haurem fet per a guanyar-nos l´estimació del poble? ¿Coneix este els nostres valors? Tota una vida de expansions romantiques per a crear el fet de la reacció valenciana front a l´acció castellanisant de les monarquies borbóniques per a que ara, amb les mans llavades -llavades no vol dir netes- vinguen tots els partits polítics a mesurar-se el dret d´orientació, de determinació sustancial de València per mig de l´Estatut. ¿Podem estar d´acord?
Vinga el martell i l´aladre i la ploma. Acció, acció, acció. Propaganda, propaganda. Vinga el programa mínim de tots els valencianistes i un manifest de tons definitius a la opinió pública. Ja és hora de que assolim l´emoció efectiva del nostre ideal amb l´eficàcia positiva d´un programa d´acció. Demostrem la competència. I la valentia. És dir, cerquem la nova tàctica de la política dins de la tècnica emocional valencianista.
Angelí Castanyer i Fons
El CAMÃ. 28/05/1932