___________________________________________
En el número 30 del setmanari valencià EL CAMÃ de 24 d´octubre de 1932, Angelí Castanyer i Fons publicava un article amb el títol “Per el Foment de la Parla Valenciana” del qual publiquem uns fragments. No és ben bé un “escrit d´exili” però és un text interessant. El tema de la llengua està, hui, en camí de ser resolt per poc que els poders públics a mans del PP, en lloc de posar traves a la difusió del valencià, el fomenten; i això és molt demanar a gent que ni estima ni parla la seua pròpia llengua.
Crec que els esdeveniments posteriors, tal com han ant les coses, justifiquen a posteriori aquesta prudència política, fruit del coneixement del terreny que es trepitjava. A.C.R.
___________________________________________
Extractes de l´Estudi al voltant de les Bases d´Ortografia Valenciana de 1932 per Alfons Vila Moreno.
<7P>(…) Entre els plantejaments novedosos i al mateix temps realistes ningun tan clarificador, tal volta, com l´expost per Angelí Castanyer en l´articul titulat “Per al Foment de la Parla Valenciana” , del que copiem alguns paragrafs:
“Hem arribat al màxim de la discussió, i es força dilucidar-la”.
“Tots coincidim en que hi ha que unificar l´ortografia del nostre idioma i en que hi ha que fomentar la nostra parla. Es a dir: que hem de resoldre dos problemes: un científic i un atre polític, i que els dos mereixen igual respecte. Pero jo tinc per a mi que no els dos reclamen el mateix grau d´atenció”.
“… Dins el problema de l´ortografia, confessem que no és que hi hagen diverses tendències i que cal anar a una unificació. No. Hi ha dos tendències només: la que surt de la ciència i es troba al deure d´incorporar-se al poble, i la que va des del poble i pugna per arribar a un punt coincident entre les doctrines nacionalistes i el sentiment valencianista. Quina deu ser la solució és que tots els filòlegs donen un poc de la seua banda i fassen per establir unes normes ortogràfiques d´acord amb el moment polític; unes normes que mantinguen decorosament, honestament, les essències fonètiques del nostre idioma, que eviten ferir la susceptibilitat de les persones no massa cultes valencianisticament; un terme mig que concilie la raó científica i l´imperatiu polític. ¿Per què? Perquè a més de constituir un poble frustrat, no som encara un poble que desitge recuperar-se; i abans de totes les característiques nacionals que es puguen adduir, li manca al nostre poble la més essencial, tan més essencial per quan és la més moderna: la consciència de ser, el desig de constituir una substantivitat nacional”.
***
“I com ha de adquirir esta principal característica? Fent-la nosatres assequible. Lluitem per incorporar-la, no per imposar-la. Parlar i escriure hui en propietat, hui que el nostre poble està encara absent de les seues propietats, hui que encara l´essència valenciana patix la fel de lo inconcret, de lo nebulós, és simplement un somni. Esta època de trànsit, demana transaccions, no transicions”.
“Els filòlegs, des del seu punt de vista científic, tenen raó. Però per a que eixa raó estiga reconeguda el dia de demà, és força que hui renunciem a ella”.
***
“Un estol de romàntics -homens de sana intenció- feu possible esta colla nombrosa d´entusiastes discernidors de la pàtria valenciana. I esta colla actual, disposta al sacrifici de l´actuació -homens de bona voluntat- crearà els estadistes que fixen d´una manera indubitable el fet polític, els hòmens de lletres, els artistes, els fruidors de la bellesa, de la nova bellesa, alçaran el vol de València per tots els indrets del mon com un fet humà que no podrà admetre contradictors. I llavors la nostra filologia esdevindrà un contingut més normal, més just, més bell i més sublim, que la que ara, de bona fe, ens volen servir els campions de l´estudi, sense parar-se a pensar que es facilissim dependre´s una gramàtica, pero que és dificil, mol dificil, forjar des de baix un esperit nou de valenciania per l´entusiasme i l´acció. Lo primer és una forma d´imperialisme, més o manco objetiva; lo segon es tota una doctrina lliberal pel racionalisme i la discreció”.
***
“Jo crec sincerament que ens fa falta un petit llibre que diga: “Normes transaccionals per al foment de la parla valenciana” suscrit per un nombre d´escriptors i filolegs i avalat per la representació de totes les entitats valencianistes. Serà lo més polític i lo més democràtic”