Vicenç Navarro és d´esquerres. Una de les diferències entre una persona d´esquerres i una de dretes és que la primera anuncia que és d’esquerres i la segona ho dissimula que és de dretes, o ho nega, simplement.
La seva crítica a la Televisió i Radio de la Generalitat estic segur que és compartida per molts ciutadans, en tot cas, per la meva part, la comparteixo, i he tingut l’ocasió d´expressar la meva opinió en varies ocasions sobre un tema que és de primera importància per a la democràcia .
Tanmateix em permetré fer una reserva sobre un punt particular de l’article del professor Navarro.
Té tota la raó quan escriu: ” Un periodista pot ser molt bon professional i tenir -com tot ser humà té- els seus propis valors (valors de classe, raça, gènere, nació, religió, ideologia política) que reprodueix, conscient o inconscientment, en la seva labor periodística”.
No la té tant quan llegim: “Voldria aclarir que no qüestiono que el govern conservador anterior utilitzés als mitjans públics d’informació per a promoure la seva visió a Catalunya.”.
Jo sí que qüestiono la utilització dels mitjans d´informació per part d´un govern per a promoure la seva visió; sigui a Catalunya o arreu. La BBC, per exemple, si no m’equivoco no promou la visió del govern, es limita a assegurar un autèntic pluralisme.
És cert que el professor Navarro afegeix: “La meva crítica és que va abusar en aquesta obstinació, negant a altres sensibilitats polítiques l’espai mediàtic que els corresponia. Per aquest mateix motiu l’actual govern d’esquerres tenia tot el dret a nomenar persones d’esquerra que afavorissin el canvi i permetessin que es promogués sense exclusions la visió majoritària existent a Catalunya”.
Potser sí tingui raó el professor quan indica el camí de “nomenar persones d’esquerra que afavorissin el canvi.” Aquestes persones però, al meu entendre, no tenen perquè no caure en el mateix parany i el mateix abus que els periodistes.
Més que de persones jo parlaria de “mecanismes” a instaurar. I el professor tindria tot el dret de respondre’m: “I els mecanismes qui els instaura?”
La solució és complexa i potser alguns ho consideraran una ingenuïtat. Però a mi els anys m´han après una cosa. No s´ha d´actuar mai com la dreta però al revés. A la llarga les tenim totes les de perdre.