Reproduïm d’un article d’El País de Fernando Vallespin un passage que prové a la vegada d’un escrit de Charles Moore, celebre publicista britanic conservador i biograf autoritzat de Margaret Tatcher aparegut el 22 de juliol al diari The Telegraph.Segons escriu Vallespin, Moore ha fet unes declaracions dignes d’un Esquerrà convençut que van provocar sensació: “Els rics governen un sistema mundial que els permet acumular capital i pagar el menor preu posible pel treball. La llibertat resultant solament l’obtenen ells. Els més no tenen altre remei que treballar més dur en condicions cada cop més precàries per enriquir a pocs. La política democràtica, dirigida al progrès de la majoria està realment en mans d’aquests banquers, barons mediàtics i altres magnats que dirigeixen i poseeixen tot.”
A més, senyala Vallespin, l’article de Mooreportava el títol provocador d’ “Estic començant a pensar que l’esquerra en realitat té raó”. I unes altres perles recollides en referència a la crisi:”els governants europeus semblen estar disposats a qualsevol indignitat abans de perjudicar als banquers”; i els treballadors de diferents localitats europees han de perdre els seus llocs de treball per tal que “els banquers en Franfurt i els burócrates de Bruxel·les puguin dormir tranquils”. No és que Moore, diu Vallespin, hagi sofert una sobtada conversió esquerdista.Es tracta més bé d’una lamentació pel fracàs del projecte del conservadurisme en el seu intent per aconseguir millors condicions de vida per a tots a través del lliure mercat. Al final el resultat de la revolució conservadora ha estat molt diferent d’aquell que esperaven els seus defensors i la tradicional crítica d’esquerres oferiria una imatge de la situació actual molt més encertada que la dreta, orfa ja d’idees que sostinguin amb convicció el seu projecte.
. Allò que pretén Moore, pensa Vallespin, és treure la dreta del seu letargi i autocomplaença per a que sàpiga contrarestar els estralls potencials que pot provocar l’escenari d’un món cada cop més injust i dissenyi un nou discurs a l’altura de les crcumstàncies. I conclou amb l’esperança que , com tantes vegades ha passat, el conservadurisme es salvi “gràcies a la estupidesa den l’esquerra”. Molt estúpida ha de ser aquest,aen efecte, per a que hagi aconseguit treure rèdit d’una situació perfectament radiografiada per Moore.
Acabarem amb aquesta reflexió de que treu Vallespin del Mea Culpa conservador: “De què serveix tenir raó si no la pots traslladar desprès a un discurs que sugui ser convincent pels ciutadans? I amb aquesta altra: “Si l’esquerra no es dóna pressa, la dreta renovada tornarà a robar-li la cartera.”
Amic Àngel,
No crec en absolut que es tracti d’un “mea culpa” . La dreta o els conservadors no tenen en consideració pricipis ètics. En tot cas no son els mateixos principis ètics de l’esquerra. Simplement treuen suc d’allò que es consdera “normal” , és a dir acceptat per una majoria: hi ha rics i pobres, és “natural” que un visquin bé sense fer gran cosa i d’altres penquin… La questió és fins a quan l’endormiscament durarà. I si en el moment de reaccionar no serà massa tard per evitar conflictes irreversiblement greus.