El 1999 CiU ja proposava el concert econòmic que la Constitució no contempla, i ara el torna a plantejar, oferint al PP una ocasió d’or per refusar-lo, i tots contents. I tot això sembla muntat per marejar la perdiu. Desprès no volen que els ciutadans es desentenguin de la política. El curiós del cas és que malgrat el punt de partida elevat del 1999, resulta que el model de finançament vigent obtingut el 2009 i ideat per l’ex-conseller Castells multiplicava per 10 els resultats obtinguts per CiU, segons vam podem llegir al diari d’ahir. A l’edició d’avui del mateix diari s’hi afegeix: segons asseguren els socialistes. Aquí em permetreu fer un incís: senyors periodistes, tant costa alinear quatre xifres i avalar o infirmar la informació? ( una reflexió vàlida pel finançament i en molts altres temes).
En tot cas, amb les seves propostes actuals sobre el finançament, el PSC sembla anar per bon camí. Per les negociacions que s’obriran entre el govern de la Generalitat i l’executiu de l’Estat, els socialistes fan unes propostes concretes, més bilateralitat i menys solidaritat. Què significa menys solidaritat? Rebaixar del 75% al 50% els recursos tributaris que les comunitats aporten al fons comú, proposta que ja havia formulat el PSC al seu pacte fiscal de fa uns mesos. I amb una novetat actual, les autonomies històricament receptores hauran de millorar el seu esforç fiscal si volen més finançament, és a dir el sistema que utilitza la Unió Europea per repartir el fons de cohesió. A més, la proposta del PSC demana també al Govern central un increment progressiu dels percentatges de sessió dels impostos. I finalment, s’emmarca dins els paràmetres possibles de la Constitució, cosa que com hem vist, que no compleix el Concert. Com hem dit, el PSC sembla anar per bon camí. Tot i així, no arribem a despendre’ns de la idea de que facin el que facin, el PSC no vol descontentar el PSOE i CiU el seu soci Popular. idea que malauradament tot indica que comparteix la ciutadania.