Raimon Obiols publica a les seves notes de Bruxel·les un article, PSC federalista, PSC federador, al qual -com ens té acostumats- difícilment se li pot canviar una coma.
Demostra que entre federalista i federador no hi ha una simple qüestió semàntica; ens descriu un PSC que no s´acontenta de reclamar-se d´una doctrina sinó que la tradueix en fets, com ha de ser.
Tota l´acció política d´aquest partit diu Obiols ha estat bolcada cap al paper de federador: federador del socialisme català, federador del poble de Catalunya, federador junt amb altres grups federadors de l´esquerra política i social, federador en el camp municipal i a nivell de govern de la Generalitat.
Potser no cal canviar una coma a l’article, però sí que trobem a faltar-n’hi una. I és el paper del PSC pel que fa a Espanya, un paper federador que si no el fa el PSC, el més probable és que no el faci ningú, i els ciutadans interessats per la política és aquest paper que trobem a faltar.
Les relacions d´un PSOE i d´un PSC tal com son, van ser fruit d´una realitat històrica que va permetre trobar la solució al moment de la transició democràtica. Avui semblen mantenir-se per a la tranquil·litat moral i reservada dels seus afiliats sense més conseqüències aparents.
Per fer front als nous reptes del segle XXI que molt encertadament enumera Obiols “globalització, construcció d´Europa, economia i societat del coneixement, individualització social, noves desigualtats, etc” el pes del PSC dintre l´Estat, hauria de ser, sinó la suma de les federacions del PSOE, al menys, la que li correspon, per demografia, pes econòmic i desenvolupament de la cultura i de la societat civil de Catalunya.
I no és el cas.
Quan i com, el PSC ha de reivindicar el seu paper per poder jugar aquest rol federador en el marc espanyol i europeu, això ja és una altra qüestió que els ciutadans encarreguem als polítics.
Però que pensin que els límits de temps els marquen els ciutadans.
Potser peco d’imprudent, però, crec que tant polítics com ciutadans creiem que estem en aquest “limit de temps”, però, essent equànim, la situació política amb general no és la més favorable encara; hem de ser molt prudents perquè alguns conceptes mai s’han explicat correctament a la població. Van ser massa anys creient amb conceptes errats i amb aquesta confusió de conceptes i altres ideals o medis de comunicació jugant amb les pors… crec que la passa principal a fer és dispersar més cultura política entre tota la ciutadania, tota.
Gràcies.
Gràcies pel teu comentari Joanna. Estic d’acord: pedagogia, pedagogia, pedagogia… tenint present els límits de temps per bé de tots plegats.