No és la primera vegada que en parlo però com m’he trobat amb la fotografia als diaris val la pena de tornar a parlar-ne.
No és d’estranyar que un president en execici encomani al pintor viu del país més celebre un quadre per a la sala del Consell del Govern. Allò que ja no és tan normal és que el pintor cele bre, en un afany que no qualificaré no trobi res millor com a “genialitat” que plasmar en lletres enormes les inicials del seu “client” i a la vegada president de la Generalitat. Com tampoc és normal que el president, aleshores encara en execici, consentís deixar penjar el quadre a la sala de ple ns del govern.
I desprès tenim el que tenim. Quan canvia la majoria elnou govern s’ha de reunir en una sala presidida per les lletres es J.P, les iniciales del president honorífic del principal partit de l’oposició! O això, o obligar el nou govern a fer el gest desagradable d’haver de retirar la pintura.
Quan les coses es fan malament mal acaben.
En tenim un altre exemple recent amb el nou Estatut; votat pel Parlament, el Congrès i referendat pel poble català, resulta que pot ser desfigurat per un Tribunal Constitucional deslegitimat per incomplir la pròpia llei no havent reemplaçat un dels seus components mort ni a quatre amb el mandat expirat.