El diari Levante-EMV publica unes declaracions de Rita Barberà, alcaldessa de València que posen els pels de punta als qui tenim alguns anys. Aquest descontrol i desmesura, aquesta ràbia desenfrenada, són signes inequívocs del tarannà d´aquesta gent. És una fugida en avant de qui està disposat a salvar-se com sigui, començant per intentar desprestigiar l´Estat de Dret i intimidar els ciutadans. Està clar que amb aquesta actitud suïcida pensen que ells mai tindran res a perdre.
De les declaracions de Rita Barberà cadascú en traurà les conclusions que cregui convenient. Les meves són aquestes:
En aquest país, qui aplaudeix a Baltazar Garzon quan engarjola càrrecs d´altres partits i el denigren quan imputa als seus, són sempre els mateixos, són els dirigents del Partit Popular.
Qui intenta fer “saltar el Estado de derecho” no és la Justícia amb la “cacería más abominable contra cargos políticos del PP”, són les declaracions rabioses i desbocades de Rita Barberà i les de tots els liders del PP començant per Esperanza Aguirre. Un sol dirigent del PP té un comportament democràtic, Alberto Ruiz-Gallardón: sense estridències, enquesta i sanciona el que ha pogut passar de reprovable al seu ajuntament.
Encara no es coneixen oficialment les imputacions (el que se sap són infiltracions periodístiques que sempre han existit i em temo que sempre existiran) i Rita Barberà s’exclama: “lo que empezó como una gran trama de corrupción del Partido Popular, día a día se desmorona y se demuestra que no hay ninguna trama de financiación del PP sino que es una trama, como dijo Rajoy, contra el PP”. És a dir el mateix que ja deien a les poques hores de descubrir-se la trama.
Jo no sé si Francisco Camps té alguna cosa que veure amb una de les trames corruptes actuals del PP, això la Justícia ho dirà. Jo em vaig indignar com a valencià quan vaig veure el seu nom a les primeres pàgines dels diaris, però no per les mateixes raons que Barberà.
Em vaig indignar, primerament, per si el president del meu país resulta ser un corrupte; ara bé, que ho sigui o no, acusant-lo, potser s´ataqui “al gobierno de la Comunitat” però mai “a la propia Comunidad”. No faltaria més! Els ciutadans no en tenim cap culpa del comportament dels nostres polítics. En tenim si ens en desentenem i girem el cap cap un altre costat!
I en segon lloc perquè culpable o no culpable, no és que el tracte rebut no tingui “parangón en ningún país democrático”, és que fins ara ningú s´ha atrevit a tractar el president d´una Comunitat com s´està tractant el de la valenciana. I això és indignant però no pels motius esgrimits per Rita Barberà que fan riure d´enveja a una “Comunidad Valenciana, ejemplo de progreso, dinamismo y modernidad” sinó per tot el contrari justament.
El desprestigi del govern i el seu president, i el poc respecte i consideració que se´ls hi té, s´ho han guanyat a pols. Amb la batalla -feliçment superada- de l´intent de segregació de la llengua, oposant-se per interessos polítics, als criteris científics dels especialistes en llengües romàniques de les Universitats d´arreu del món, i més recentment, amb el ridícul espantós de boicot a la matèria de la Ciutadania decretant impartir-la en anglès, i que han hagut de rectificar. Per no citar la política mediambiental que ha estat objecte de reprovació per part de la Unió Europea, o les traves posades, a l´època de la TDT, a la recepció d´unes cadenes de televisió amb la mateixa llengua que es parla d’un costat i l’altres de l’Ebre! I per acabar-ho d’adobar, Carlos Fabra amb cinc judicis pendents, posant la ma al foc per Camps!
És evident que el ridícul no mata però un no s´ha d´estranyar que no inspiri el respecte que les funcions que exerceix es mereixen.