Crec no revelar cap secret dient la immensa varietat de pensaments existents i de maneres de ser del gènere humà. Tot i així per mi el món es divideix en dos grups com en electricitat hi ha el pol positiu i el pol negatiu i en el camp, la collita i les males herbes. Si, ja ho sé, pot resultar simplista, però què hi farem?
Al món hi ha -per nombrar-los d´alguna manera- els uns i els altres. Els uns diuen jo amb els demés; els altres, com en la cançó però al revés, diuen jo i jo i solament jo!
Aquests en general són conservadors volen conservar. Cosa lògica si tenen quelcom digne de conservar. Però la gran majoria volen conservar el que no tenen, i es passen la vida intentant d´adquirir allò que no tenen però que volen conservar. I no s´adonen que per voler entrar en el club conservador estan tirant la seva vida per la borda.
A aquesta gent no els parlis de que el món no s´acaba amb ells i que els demés també existeixen i tenen dret a ser tan feliços com ho intenten ser ells per camins que no els condueixen enlloc. No els parlis d´altruisme, de solidaritat, d´harmonia, de compartir penes i glories, de buscar la felicitat sense necessitat d´atropellar els altres. Tot això són ximpleries que consideren devaluades.
La gran majoria dels uns, aquells que diuen “jo amb els demés” els trobem en el camp -per nomenar-lo d´alguna manera- progressista.
Ara bé, la única cosa real i verdadera, en un camp com en l´altre, és que no és suficient dir-se conservador o progressista per ser-ho. Hi ha que es creuen conservadors sense ser-ho, com hi ha que es diuen progressistes per inèrcia.
Tant sol puc afirmar una cosa en el meu cas “jo amb els demés” o “primer els altres, i si sobra…” des que tinc coneixença que existeixo sempre he actuat igual. Per mi és el meu caràcter, no es pas un ideal adoptat o un costum après, els meus germans són un xic més dels “i jo què?”.
M’agradaria que fos més un tarannà que no pas un ideal o, pitjor, una forma de viure del “cuento”, però, tampoc es qüestió de fer texts psicotècnics per escollir simpatitzants o militants. És problema de cada qual si vol viure actuant per no ser com de veritat és, a la resta sol ens enganyaran poc temps.