Lo dels “blaveros” valencians “El partit dels valencians que defèn els nostres interessos” no té remei; és patològic! Fixeu-vos en el nivell dels arguments electorals que es pot llegir al pannel d’anuncis del meu poble, i en castellà, per descomptat:
Patologic es lo teu. Transcruire “defensen” per defen si que es patologic. I el cartell convenientment tallat pa que no se veja lo de defenen, patologic.
http://img339.imageshack.us/img339/9103/somcvtd6.jpg
¿meu publicaras?
Ja està rectificat. Podeu creure que no hi havia cap intencionalitat ni en el “defensen” en lloc de “defèn”, ni en el cartell tallat. Què dirieu si no existiren els nostres veïns del nord? El nostre poble més savi diu: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança!”
Eh! Amics (i amigues) del Blau, que prompte tireu el rall al primer que se vos posa per davant!! Vinga, agafeu l’obra d’Angelí Castanyer i aprengueu alguna coseta de València… que no hi ha més “cego” que el que no vol vore. I un altre consellet: Enrieu-vos més, feu estiraments i relaxeu-vos, que sempre esteu molt tensos, nerviosos, indignats i vos ho agafeu tot a la tremenda… Que no hi ha per tant… “Probablement el “perill català” no existeix, així que relaxa’t i gaudeix de la vida”.
Tots sabem que d´on no hi ha no es pot traure, la tonica general d´esta gent sempre es la mateixa. El valencià ni els importa, ni l´utilitzen, ni s´esforcen per aprendre´l, tenen molt clar que “defendre els nostres interessos” i demostrar la seua valencianitat es baixarse els pantalons front a l’espanyolisme i utilitzar dues paraules en valencià per a cuatre actes fallers i folclorics.
Es més pur un valencianista sense blau que amb blau? Qui es més valencianista, un que es acadèmic, amb estudis, coneixements… però no l´utilitza o l´utilitza lo justet o aquella persona que no te tants estudis i coneixements però l´utilitza i fa ús d´ell.
Està clar que amb catalunya i balears compartim cultura, llengua… i que no tenim cap “perill català”, tot lo contrari, tenim moltes coses a aprendre d´ells, però, no cregau que es hora de deixar les estelades i els països catalans en pau, i pensar no mes enllà d´un país valencià i prou, no cregau que tot açó son troncs al mig del camí que ens fan més dificil avançar, que ens impossibiliten creixer com a país. Està més que clar que la senyera originaria i historica es nua, sense blau, però des de fa ja moltissims anys la majoria o molts dels valencians se sent identificada amb la senyera amb blau, s´adoneu cuant de joc i discussions porta un pam de tela? no es hora de deixar enrere aquesta cançó, de deixar-se de blaveros o pancatalanistes… i de buscar una normalitat. A vore, pq no podriem el proxim 25 d´abril gaudir de la barretja de senyeres amb tota naturalitat, sense cap mena de problema. No es pot pensar, lluitar i somniar amb un país valencià, lliure, sobirà, amb l´aceptació del blau i de moltes d´ aquelles paraules particulars valencianes reconegudes per l´AVL. Pq no considerem la senyera amb el blau com a privativa i diferenciativa dels valencians sense pensar que siga cap rebaixament per a ningú, pq no deixem ja de fer més guerra d´estos assumptes i es centrem en fer camí.
Sabeu quina es la meua forma de fer camí? Utilitzar, parlar, pensar, gaudir, aprendre, ensenyar emocionar-me, enamorar-me i contagiar valencianitat.
I la vostra??
I la meua de forma de fer camí, la mateixa, Llamp! Si et vols convèncer fes un repàs als meus escrits que porten com a Categoria “País Valencià”. No tots! N’hi han massa i és millor que tingues temps per “parlar, gaudir, ensenyar, emocionar-te, enamorar-te i contagiar valenciania”.
No vaig fer la foto perquè es tractara de Catalunya (ja són prou grandets per defensar-se solets). La vaig fer perquè em va fer vergonya que des del meu país s’utilitzen arguments electorals tan puerils, que denoten una fixació malaltissa; tant si posen Catalunya com si posaren Cochinchina!
No he dubtat mai de la seua valencianitat, per això entre sovint al seu blog, i d´altres, pq aprenc moltes coses sempre de la gent major (no s´ofenga, eh!) vull dir, que m´agrada vore les reflexions de gent de món, que ha viscut tantes coses i ens fa una idea del que fou eixe passat i tb el que pot ser el present o futur.
Tots conegam la malaltia que pateixen estos senyors, no alimentem nosaltres eixa malaltia, recollim tot el valencianisme, i desmontem-los la disfressa que oculta el que verdaderament són i construim un valencianisme des de baix per enfortir-nos i fer-los fora.
Hi ha una frase que m´agrada molt per concloure cuan parle d´este tema en altres valencianistes:
Si fem allò que sempre hem fet, mai arribarem més enllà d´on sempre hem arribat.
Una excel·lent frase! Els que tenim, no una certa edat, sinó una edat certa, ens és difícil, malgrat els esforços, canviar radicalment el que “sempre hem fet”. És per això que us toca a vosaltres, els joves, a entrar en joc. Heu de saber que pel fet de ser jove partiu amb una bona dosis de raó. Sapigueu aprofitar-la.