No existien, eren invisibles però treballaven, cotitzaven a la Seguretat Social i pagaven els seus impostos.
La vaga “des sans papiers” ha revelat la gran impostura existent a la França de Chirac et Sarkosy com existia a l´Espanya d´Aznar.
És trist pensar que si això ha estat possible és per una connivència implícita d´interessos entre patronat i administracions certament, però també perquè una part massa important de ciutadans francesos han preferit mirar cap un altre costat. Nicolas Sarkosy, amb un discurs xenòfob contra la immigració -entre d’altres motius- va guanyar les eleccions a França. A Espanya, José Maria Aznar les va perdre; però no ens fem il·lusions, les va perdre per d’altres motius, per la guerra d´Irak i per la gestió de l’atemptat de l’11M.
Sarkosy haurà de fer ara obligat, el que Zapatero va fer per sentit de la justícia i sentit comú. Dir que no es faran “legalitzacions massives” com fa el govern francès és pura demagògia, és per fer creure que no es contradiu. I el que és del tot inacceptable, sobretot venint del poder, és una actitud i un discurs que “alimenta” la xenofòbia.
L’immigrant té dret a un tracte franc, directe i sense demagògia ni paternalismes, com el que es mereix tot ciutadà i no sempre rep. L’ex alcalde de l’Hospitalet i nou ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, sap del que parla quan diu: «si antes había diez con derecho a una beca de comedor y ahora son veinte, no debemos llevar la política de que se la damos a los diez últimos que han llegado, lo que debemos hacer es aumentar las becas de comedor para que las tengan los veinte» (encara que em sobra això “de que se la damos a los diez últimos” que sembla una concessió a la llegenda urbana de que els que acaben d’arribar són més ben tractats que els natius).
És evident que la immigració és necessària i que no és el problema, és el “seu govern” que ho pot ser, com ho fou la gestió de l’atemptat de l’11M i, abans, la gestió de l’accident del Prestige, per part del govern Aznar.
No hi ha ni misteri ni miracles. És el bon “governament” de la immigració el que ha de garantir la cohesió social i evitar qualsevol problema en el futur.