És una constant històrica del PSC de callar quan venen eleccions. Parafrasant Jordi Pujol sembla que digui “ara no toca!”Els altres partits però no callen i el PP i el PSOE pretenen, seguint Aznar, aportar retallades a les competències de les autonomies (ajustos diu el PSOE). L’invent del cafè para todos va ser l’intent de difuminar les nacionalitats històriques al risc de multiplicar competències que la majoria no eclamava però que permetia salvar la realitat de l’Estat o millor dit les aparences d’unitat de l’Estat,al preu que fos. Davant l’actual ofensiva, CiU, a través Duran Lleida, ha reaccionat com no podia ser altrament i com podria haver-ho fet el PSC: reclama als dos grans partits el coratge de rectificar l’error del “cafè per tots” afegint que les nacionalitats històriques han de quedar al marge de les retallades.
I mentre, el Partit dels Socialistes de Catalunya es manté en aquest aspecte sense obrir la boca, no sigui que s’escapin quatre vots a les municipals! El silenci també en el tema de l’alcaldia de Barcelona que ha desorientat els mateixos militants a qui han fet dubtar de la idoneïtat de la candidatura del mateix alcalde de Barcelona per a les municipals. I ara que la Monserrat Tura fa un pas endavant, les llengües, darrere la del primer secretari José Montilla es deslliguen;el secretari d’organització, José Zaragoza expressa la seva sorpresa del salt donat per l’ex consellera, i fet curiós, és ara, desprès de mesos marejant la perdiu que a l’alcalde li ve l’adhesió de la direcció! Sembla que ens vulgui fer entendre ara que Jordi Hereu fins avui no no era“prou seu”, i que la Montserrat Tura, ara ho és massa poc!” El que tot això denota ,es que cal acabar com abans millor amb aquesta desorientació que es constata des de fa algun temps.
Cal esperar que a les primàries i durant la mateixa campanya, l’un i l’altre dels candidats socialistes diran als electors el que el seu partit hauria d’haver anat preparant.
Així sabrem la Barcelona que tindrem que no serà, sigui amb jordi Hereu o Montserrat Tura molt diferent a la que tenim que ha fet les seves proves; (no hi ha més que mirar-la i veure on està situada internacionalment desprès de 23 anys de gestió socialista amb rigor).
Això sí, les el resultat de les eleccions donaran indicacions que el congrés de la tardor no podrà fer altra cosa que ratificar.
De moment ,i tornant a les 17 autonomies, és malaguayat que el tema de les duplicitats de hagi vingut de la ma de la dreta i no del socialisme federal.
Benvolgut Àngel,
Un cop més hem de constatar el que tu qualifiques de desorientació.
Potser no és això, però estic d’acord per utilitzar el terme.
El president Montilla va augmentar considerablement el meu respecte envers ell quan va assumir personalment la desfeta electoral. Si és que s’havia “desorientat”, ara s’ha donat la possibilitat de reorientar-se.
Tothom ho hauria de fer. En l’afer municipal encara no en veig senyals de la desitjada reorientació.
Ja tenim al damunt una croada involucionista. Cal tenir posicions fortes per fer-hi front i quan dos volen negociar no pot ser que seguin al mateix cantò de la taula.
Jo penso que volem fer truites sense trencar ous.
Això no vol dir que haguem de llençar el ous enlaire…
Una abraçada.
d’acord Enric, cal esperar la “reorientació”
Enric, he trobat aquest article al meu blog i un comentari meu pirata! Confirma’m que tot això no és teu, una abraçada