E n un article amb humor titulat Jo que sé.., Xavier Sardà prposa a El Periódico tres solucions per “fer canvis en la Constitució i superar l’etern conflicte Catalunya-Espanya.
A La primera proposta mostra un consultori sentimental a a imatge del programa d’Elena Francis en temps del franquisme.
La segona proposta consisteix en organitzar un partit d’anada i tornada Barcelona- Madrid que donaria als polítics de Barcelona o Madrid segons qui guanyi la capacitat de donar la solució definitiva als problemes polítics.Els vencedors tindrien un temps per anunciar els canvis constitucionals que s’elevaran a rang de disposicions definitives.
I la tercera solució és jugar una partida de paint bal, és a dir una batalla amb escopetes que disparen boles de pintura. I en cas de dubtes, és un membre del Tribunal de la Haia qui els haurà de resoldre. Sardà,amb un gest que es vol de com d’irritació acaba afegint “jo que sé…”
Venint d’un humorista com Xavier Sardà és lògic que l’article sigui en clau d’humor. Però trobo altament significatiu que una persona políticament conscient com Sardà consideri necessàri escriure un article sobre la necessitat de fer canvis a la Carta Magna. Ho consi dero un signe de l’evolució que s’està produint a la societat catalana.In és de lamentar que alguns estiguin més preocupats en conservar el estatuquo que a copçar allò que s’està bellugant a la societat catalana per intentar donar-li la resposta més ajustada.