He rebut una Proposta no de llei en defensa de la cultura valenciana i, especialment, dels grups i solistes que fan música en la nostra llengua, que el BLOC ha presentat a les Corts Valencianes i que el Partit Popular acaba de tombar.
El meu reflex primer ha estat de difondre el document com demana el correu rebut. A la reflexió he pensat que calia prescindir-ne per dues raons que intentaré explicar.
La primera és d´ordre pràctic. Si començava a difondre els papers d´un partit hauria de fer-ho per tots, òbviament tots els que s´ho mereixessin des del meu punt de vista, pel seu treball en pro dels interessos del poble valencià. O sigua que m´embarcaria en un treball quan no em sobra temps! Però en realitat aquesta no ha estat la verdadera raó del meu desistiment perquè no hi ha treball que valga quan la causa és justa. No, les raons són unes altres i la principal és la següent:
Estem al País Valencià “en la pols” com diuen al meu poble. Estem tan avall que la noble, democràtica i necessària militància partidista serveix de poc en la nostra situació de domini absolut d´una dreta sense escrúpols. Només ens pot salvar una presa de consciència col·lectiva -és a dir un miracle- que fes que deixéssim tots, començant pels partits d´esquerra, valencianistes i no valencianistes, les nostres capelletes particulars i les nostres petites comoditats i inèrcies i comencéssim a teixir un treball unitari.
Ha arribat l´hora d´oblidar-se del poder -quina aberració acabo de dir des del punt de vista dels cànons de la política!- per intentar establir uns mínims definitoris, una espècie de programa comú que posarien en marxa les forces esmentades l´endemà d´una hipotètica victòria electoral. Haurien de ser quatre mesures concretes -no més de quatre!- les que aplicarien conjuntament per fomentar l’ús de la llengua i en millorar l’educació, la sanitat, els serveis socials, territori, cultura, sosteniment i algun altre aspecte més que se’m puga escapar. Podria ser fins i tot una simple declaració conjunta d’intencions. Deixariem per temps millors els punts que ens separen.
Què és difícil? Ho sé. Poc realista? D’acord! Pràcticament impossible? També! Però la salvació està a aquest preu. Si m´arribés un paper signat per aquestes forces m´hi bolcaria -i com jo, molts ciutadans sens dubte. Tota la resta, en la situació actual, és marejar la perdiu.
O com deia aquell “qui dies passa, anys empeny”.
Amic Àngel,
Expresses mol bé la situació que, per cert, no és exclusiva del País Valencià.
En Ferran Mascarell proposa quelcom de similar en el seu escrit per a l’Hora ( 24/03).
Penso que molts ens afegiriem a un projecte aglutinador que no posés per endavant interessos partidaris. La dificultat està en la paraula “interessos”.