L’Església sembla no voler perdre el seu esperit de cruzada, beatificant en plena democràcia una part de les víctimes, les del “terror roig” i oblidant-se dels milers de víctimes innocents que acabaren davant d’un escamot d’afusellament dels “nacionals” traïts simplement per les seves mans calloses d’obrer, i ignorant a alcaldes de petits pobles assassinats per haver estat simplement elegits en una llista socialista, o els capellans bascos afusellats per ser fidels al seu govern legítim; o d’altres víctimes com el diputat catòlic Carrasco Formiguera.
A aquest nacionalista català d’Unió Democràtica, partit d’inspiració cristiana, la seva defensa de l’Església i les ordres religioses li valgué a Catalunya la persecució per grups que l’acusaven de clericalisme, però no el salvà de ser afusellat a Burgos el 1938 pel Govern provisional franquista “por rojo separatista”. En plena guerra i des del govern de la Generalitat de Catalunya, el president Companys havia respectat i protegit de les persecucions dels incontrolats el seu adversari polític; Franco -passejat sota pal·li per la jerarquia de la Església- no va dubtar en executar un catòlic exemplar. Com no va dubtar, tres anys més tard i la guerra acabada, en fer afusellar el mateix president Companys, arrestat a França i lliurat a la policia espanyola per la Gestapo alemanya com ho serien els dos ministres dels governs de la República, el socialista Julián Zugazagoitia i el cenetiste Joan Peiró i també afusellats.) I el 1963, el comunista Julian Grimau per “rebelió continuada”! .
Des de l’inici del cop d’estat, el bisbe Enrique Pla i Deniel, futur cardenal, més tard procurador i membre del Consejo del Reino va escriure el 6 de novembre de 1936: “Con los sacerdotes han marchado a la guerra nuestros seminaristas. ¡Es guerra santa! Un dia volverán al seminario mejorados. Esta gloriosa diócesis, con su dinero, con sus edificios, con todo cuanto es y tiene, concurre a esta gigantesca cruzada” (Escrit i reproduit perJavier Figuero autor del llibre Si los curas i frailes supieran).
El Vaticà va acceptar la definició de Creuada, i va beneïr la dictadura com a Obra de Deu. El Caudillo serà condecorat per Pius XII amb l’Ordre Suprem de Cristo. (…)
En la zona republicana, aquells que a la reraguarda cometien actes criminals, els cometien contra la voluntat de les autoritats republicanes i en contra de les poques forces de l’ordre isponibles, lleials a la República. Tot el contrari del que passava a la zona “nacional” on la repressió fou brutal, sistemàtica, i exercida per unitats organitzades i disciplinades sota les ordres dels respectius comandaments militars, de la guàrdia civil o de falange.
(…)
Al País Basc, com és ben sabut, la Legió Còndor alemanya a les ordres de Franco perpetrà a Guernika el primer bombardeig de la Història d’una població civil en un dia de mercat quan més població podia haver-hi concentrada, iles tropes franquistes tampoc dubtaren en afusellar capellans bascos lleials al seu govern legítim.
En Navarra, en un territori que no va arribar a veure’s afectat directament pels enfrontaments bèl·lics, uns 3000 republicans (socialistes, ugetistes i nacionalistes bascos) foren afusellats l’estiu del 1936, pel règim de Franco.
L’any 2002 el Parlament de de Navarra seixanta-sis anys després va d’aprovar una resolució amb tres afirmacions rotundes que situen els esdeveniments:
¯ 1)”Es publico i notorio que en Navarra, uno de los lugares donde se gestó el golpe militar, no se desarrolló en 1936 enfrentamiento bélico alguno”.
¯ 2) Los asesinatos se llevaron a cabo por partidas organizadas por los –sublevados sin mediar ningun atisbo de legalidad”.
3) Estos actos criminales se ejecutaron no sólo con el beneplácito de la jerarquia católica, públicamente a favor del llamado Alzamiento, sino en algunos casos
con su participción directa”.