De l’entrevista d’Ana Pastor a Artur a Mas sobre la signatura del decret sobre el Dret a decidir, voldria fer dues observacions prèvies, una sobre Artur Mas i l’altra sobre la periodista, abans d’oferir-vos l’entrevista als qui no heu tingut l’ocasió de veure-la.
difícilment -per no dir mai- votaré a Artur Mas per la cenzilla raó que no compartim les mateixes conviccions politiques sobretot pel que fa a laqüestió social. Malgrat que alguns s’esforcin en voler demostrar el contrari les diferències entre dreta i esquerra existeixen. Les dues ideologies poden coïncidir en alguns punts però la línia roja existeix i la trobem amb els interessos que defensen l’una i el’altra. Des de Marx el vocabulari ha pogut variar però les classes no han desaparegut, es diguin clase obrera,proletària, salarial,de clase baixa, alta o mitjana!
De la periodista Ana Pastor tothom coneix la vàlua però el tema no anava sobre qüestions econòmiques ni la crisi que patim sinó pel “dret decidir” i el President de la Generalitat amb tota lògica tenia els seus arguments sobre els que han treballat els seus serveis i l’ANC que no contradiuen la Constitució perquè no es basen un referèndumvinculant sinó amb una simple consulta que pot obrir o no –segons els seus resultats- unes negociacions entre Catalunya i l’Estat. Tal com s’ha desenvolupat l’entrevista Ana Pastor s’ha aferrat a la cosabuda “legalitat” de la Constitució reiterada pel Govern i els mitjans d’informació estatals i s’ha emanifestat, com no podía ser altrament, una autèntica representant dels interessos espanyols. En un apartat previ a l’entrevista Ana Pastorhavia interrogat Cerdà que va resultar confus, i júlia Otero contudent , mostrant-se partidària i justificant ella sola la consulta declarant que tenia la intenció de votar no.
Tot plegat i tal com es va desenvelopar l’entrevista, Artur Mas solamente deixà a a Ana Pastor una sortida, un únic argument que obviament la periodista no es podia permetre d’utilitzar per anti històrica ni probablement per convicció, negar o qüestionar que Catalunya és una nació!
En tot aquest procès la primera victoria ha estat d’ imposar el dret a decidir, i la segona transformar el referéndum en una consulta; el següent pas dependrà dels resultats!