La meva primera reacció quan vaig saber de l´operació “10mil a Brussel·les” per reivindicar el dret de Catalunya a tenir un Estat propi va ser que per a un cert nacionalisme català sempre són els altres els qui els han de treure les castanyes del foc. En el cas de l´etiquetatge en català, per exemple, tot menys obligar els nostres empresaris. En la qüestió de la llengua, igual: sols s´admet una, el castellà, al Congrés i al Senat espanyol però exigim que el català sigui llengua oficial a Europa!
Desprès, a la reflexió, vaig pensar que si no és flor d´un dia i són constants, aquest tipus de manifestacions poden acabar tenint una certa repercussió internacional; altrament, no serveixen de res.
Ara bé, posar en el mateix sac Raimon Obiols, Iganasi Guardans i Alejo Vidal_Quadras no és de rebut; i on es veu la frivolitat de tot plegat és passejar pels carrers de Brussel·les els retrats dels dos primers, cap per avall, com vulgars Felips V, .
No sé si els nostres dos diputats són prou coneguts per la gent del carrer d´aquelles contrades, però si és el cas, els brussel·lesos han d´al·lucinar al veure uns nacionalistes venir de tan lluny per atacar un representant d´un dels partits del govern i un del principal partit de l´oposició del seu país que sumen tots dos el 63% dels escons del parlament (87% si sumem també els dos altres apartits al govern!); com es diu, no sé si en flamenc, però en tot cas en francès, il faut le faire!
Hi ha els de “Entre tots ho farem tot!” i els de “Nosaltres sols!”. Els de Brussel·les -violència a part, per descomptat- sembla ser que són d´aquests.
[…] enviat l’amic Àngel Castanyer, que l’ha fet servir per il·lustrar el seu interessant comentari sobre la […]
[…] foto me la envía el amigo Àngel Castanyer, que la ha utilizado para ilustrar su interesante comentario sobre la […]
Has dit: “sols s´admet una, el castellà”. Mal dit, és una expressió castellanitzada. En català es diu: “sols se n’admet una, el castellà”.
Per altra banda, unes preguntes:
1. ¿Tu ets partidari d’una Espanya dependent o independent?
2. ¿Tu ets partidari d’una Catalunya dependent o independent?
Tu mateix, amb les respostes que donis sabràs si ets nacionalista espanyol o nacionalista català.
Jo no hagués escrit: “En català es diu: sols se n´admet una, el castellà”; hagués escrit: “la correcció gramatical, en català com en francès, contràriament al castellà, exigeix el pronom “en”, substituint el nom llengua.
I responent a les preguntes, diré que soc partidari d´una Espanya dependent d´Europa igualment que una Catalunya, igualment que un País Valencià. Ho considero una forma desitjable per independitzar-se d´Espanya i no menys assequible que qualsevol altra, potser més i tot.
Crec sincerament que crear nous Estats al segle XXI, en societats havent assolit un cert nivell de desenvolupament, no és cap garantia de res, sobretot quan t´adones que històricament els catalans no han volgut mai la independència, probablement perquè mai han estat disposats a pagar-ne el cost elevat en tots els aspectes que el pas exigiria. Ni tan sols el 1931 quan la República Catalana va durar unes hores, en unes circumstàncies favorables.