L’auto del jutge Garzón pel que s’hinibeix a favor del tribunal Superior de la Comunitat Valenciana per què continue les investigacions sobre la trama de corrupció en l’entorn del PP inclou a Francisco Camps i Ricardo Costa en la existència de delictes.
La història dels vestits del President de la Comunidad Valenciana, el secretari general del PP al País Valencià i alts càrrecs, és un dels fils conductors d’aquesta trama de finançament del Partit Popular i d´enriquiment personal. Alguns poden pensar que la quantitat de 30.000 euros en vestits són -dintre del món d´aquesta gent- relativament modesta. Probablement, si no se´n pot sortir, és el que el PP intentarà difondre per desviar l´atenció del nus central del finançament -i de fet Esperanza Aguirre, la presidenta de l’altra Comunidad insignia del PP on també campa la corrupció, ja ha començat a fer-ho. I en el cas que la Justícia no pogués anar més lluny pel que fa a la implicació d’aquests personatges -cosa que no sembla provable- és util recordar que:
– L´ètica no es mesura pel preu en que un accepta vendre´s
– El PP va fer sang de Pilar Mirò quan aquesta va confondre el cost dels seus vestits amb despeses de representació
– L´audiència Provincial de Sevilla acaba de condemnar un empresari a tres anys i nou mesos de presó per presentar a cobrament factures falses per treballs no realitzats, i a quatre anys i tres mesos un càrrec del PSOE de l´Ajuntament de Sevilla -que hagué d´abandonar immediatament aquest partit- per acceptar pagar-les. El total de treballs pagats no realitzats i que els condemnats hauran de tornar a l´ajuntament, suma 5.901 euros.
Com no ens cansem de repetir, per sort o per desgràcia en el capítol de la corrupció, uns són amateurs i altres excelsos professionals; i aquests, quan per casualitat els descobreixen, tenen mitjans de sobra per burlar la Justícia! Si no, que li ho pregunten a Zaplana que desprès d’enganxar-lo confessant per telèfon que estava en política per “forrarse“ encara va ser President de la Comunidad i Ministre d’Aznar.
La resposta seria que uns 10 milions d’aferrissats voten sempre i els que ens sentim ofesos per aquesta descarada presa de pel deixem d’anar a votar perquè, son ells mateixos que ens convencen per interes, a les converses de bar o carrer, als foros, blocs, comentaris a premsa online, etc… que tots son iguals, i si en surten dels altres partits que son pitjor, doncs, feina rodona al 100%; sempre surten guanyant.
Així és, Joanna.