Immigració

Durant la meua passejada diària -diuen els metges que s´ha de caminar- he topat amb la sortida de les escoles i m´ha sobtat el nombre de mares sud americanes que tornaven de recollir la seua progenitura. I el meu cervell s´ha posat a funcionar.La primera cosa que he pensat ha estat: just retorn de la vida. Espanya, com els Imperis francès i britànic, es va aprofitar de països d’ultra mar i els va espoliar -igual o més pel que fa a la espoliació i molt menys pel que fa l´aprofitament, en el cas d’Espanya! Ara, és de justícia que “la madre pàtria” els brindi una sortida a la gent d´aquells pobles.Immediatament però, m’he dit a mi mateix: potser sí que sigui just; ara bé, un cop més, és la “madre pàtria”, amb una de les tasses de natalitat més baixes d´Europa, qui torna a treure profit amb aquesta arribada de sàvia nova.Això sí, qui pot patir de la situació -he continuat pensant- és la llengua catalana. No necessita aquest plus de dificultats que representa una nova arribada de gent de parla castellana.

I aquí també les meves reflexions m´han portat a unes conclusions més optimistes i crec jo, més justes. Aquesta immigració que ve de l´altre costat de l´Atlàntic té en general un nivell de formació més elevat que el de la immigració interna espanyola de principis de segle i de l´època franquista i, no sé a casa vostra però a casa meua, tots els tècnics que passen (electricitat, telefonia, internet…) són peruans, argentins o veneçolans.

Si Catalunya en situacions més difícils, ha estat capaç d´integrar en aquells temps gent, molta d´ella sense una instrucció bàsica mínima, com no va a poder-ho fer amb gent més ben preparada i un sistema d´immersió escolar?

Aquesta integració és un dels reptes que tenim els que hi som i els que venen!

One Response to “Immigració”

  1. llamp ha dit:

    Hi ha per part de molts d´ells més predisposició per saber i aprendre que els vinguts d´altres llocs d´espanya.
    L´altre dia vaig entrar al quiosc i uns xiquets compraven llepolies, un era fill del poble, els altres dos eren argelians i tots junts parlaven el valencià perfectament, tindrien 8 ó 10 anys, potser els seus pares ho tenen més complicat, però la llavor plantada bé pels mestres, els amics… ja dona fruit.
    Si cadascu de nosaltres possem el nostre granet de sorra tal volta d´açí uns anys tingam un viver.
    Paga la pena intentar-ho, no?
    Farem saó!

Leave a Reply