El feixiste Jean Marie Le PEN durant els temps de la Guerra d’Argèlia on fou
- acusat de torturar. Fundador del partit FRONT NACIONAL que acaba de guanyar les eleccions europees a França dirigit actualment per la seva filla Martine Le Pen.
Le Pen parlava de “l’explosió demogràfica” en el món i declarà que “Monsenyor Ebola ho pot arreglar en tres mesos!”
scriptora franco-rwandaisa Annick KAYITESI-JOZAN li respon.
Le Pen, el vostre seyor Ebola pot tocar el dos, a mi no m’enxamparà.
TRIBUNA
El 25 de maig serà un bon dia? N’estava convençuda fins fa unes hores. Continuo esperant el 25 de maig amb impaciència. És el meu aniversari. Aquest any faré 35 anys. Un Miracle. Perquè soc una supervivent, m’he salvat del genocidi dels Tutsis del Rwanda, Però no solamente això. Soc també una mare, i aquest 25 de maig, és també la festa de les mares i tinc pressa de descubrir els dibuixos que els meus fills em preparen en secret des de fa uns dies. Això també és un Miracle, una felicitat inesperada. Des de fa unes hores, el meu cor ja no està verdaderament en festa. Al meu cap tinc una frase que va donant voltes una vegada i una altra…”Monsenyor Ebola pot solucionar això en tres mesos”.
Aquestes paraules que llegeixo i rellegeixo al diari han estat pronunciades pel candidat del Front Nacional M.Jean-Marie Le Pen, en campanya a Marsella per a les eleccions europees del 25 de maig… a propòsit de la immigració.
Doncs bé Senyor Le Pen, us vaig a dir una cosa: el pitjor Ebola que mai ha atacat l’home és el que surt de la vostra boca. És l’odi. Al Rwanda, el país on he naixcut, ha fet un milió de morts en tres mesos. Com pot veure, el vostre Déu no us enganya, pot ser eficaç.
I tant, Senyor Le Pen que , teniu raó, el vostre senyor Ebola és molt perillós, pot fer molt de mal si deixem que prengui el poder.
Però des de fa unes hores. El meu cor no està vertaderament en festa. Una frase em roda al cap una volta i encara encara… “Monsenyor Ebola pot acabar això en tres mesos…”
Aquestes paraules que llegeixo i rellegeixo al diari han estat pronunciades pel candidat del Front nacional J M. Le Pen campanya a Marsella per les eleccions del 25 de maig… a propósit de la immigració. Doncs bé, Senyor Le Pen, us vaig a dir una cosa: el pitjor Ebola que mai ha atacat l’home és ben bé és el que surt de la vostra boca. L’odi. Al Ruanda, el país on he naixcut, va fer un milió de morts en tres mesos.
Com podeu veure que el vostre Déu no us enganya, pot ser eficaç.
És cert, senyor Le Pen,teniu raó, el vostre senyor Ebola és molt perillós,pot fer molt de mal si el deixin prendre el poder. Recorde que un dia quan era petita vaig acompanyar la mare a votar. No sé de quines eleccions es tractava. Però quina importància ja que baix la mirada del vostre senyor Ebola , els ciutadans davant els militars armats havien de triar entre un butlleti negre i un butlleti verd que anava a reconduir al poder un partit que no tenia altres programes que tirar “els estrangers”, els Tutsis, a qui imputaven totes les desgràcies del pais, per què finalment els veritables “autoctons” els Hutus , poguessin accedir a la felicitat. En fi el paper vert va guanyar. I I al vostre senyor Ebola li ha catgut tres mesos per arreglar això.
Teniu raó. Senyor Le Pen no és mai massa tard, mai massa tard per dir no a l’odi. Aleshores, jo, el 25 de maig, dia del meu aniversari, jo aniré a votar. Aniré a tbarrar el pas a l’odi. Perquè senyor, que li agradi o no, jo soc fracesa. Jo soc aquí a casa meva. Ia casa meva, la meva França, contrariament a vostè, jo no la dono per adquirida.
Quan quedí orfa pel vostre ebola, no vaig tenir cap lloc on anar i sense mare per cuidar-me, França em va acollir. Ha fet de mi la seva filla. Estava bruta, sola, a moralment ferida, i malgrat tot em va aceptar, alimentar-me, educar-me. M’ha curat. És per sempre més jo soc aquí a casa meva. I casa meva, la veva França, contrariamente a vostè jo no la dono per adquirida.
Quan vaig quedí orfa pel vostre Ebola, no he tingut on anar i sense mare per cuidar-me, França m’ha acollit. Ha fet de mi la seva filla. Estava bruta, estava sola, estava moralment ferida, i tanmateix m’ha acceptat. M’ha overt els seus braços i ofert la seva protecció. M’ha alimentat, m’ha educat, m’ha curat. És per sempre més la meva terra, la meva terra mare, i això crec que ni vostè ni ningú no ho pot canviar. Cada dia des de fa vint anys, li soc agraïda, perquè sé que mai més no seré apartida, mai més ningú podrà ficar-se en la veva vida perquè es creu més a casa seva que jo.
Senyor Le Pen, soc negra com la xocolata, he arrivat inmigrada en aquesta bella França, però inmigrada ja no ho soc. Soc francesa, soc europea, i n’estic orgullosa.
El vostre senyor Ebola pot tocar el dos, no m’enxamparà. Aniré diumenge a votar amb encara més convicció que la meva França no hauria de ser representada pels fevorosos del senyor Ebola. Ebola mata, de la pitjor manera que pugui haver. Us buida de la vostra sang en sufriments horribles. Gràcies, senior Le Pen per la vostra sinceritat. Que aquells que no havien comprès la fe que us anima en vegin pfinalment la llum.
Votre seigneur Ebola peut aller se recoucher, il ne m’aura pas. Je vais aller voter dimanche avec encore plus de conviction que ma France ne devrait pas être représentée par des fervents du seigneur Ebola. Ebola tue, et de la pire façon qu’il soit. Il vous vide de votre sang dans des souffrances atroces. Merci Monsieur Le Pen, de votre sincérité. Que ceux qui n’avaient pas encore compris la foi qui vous svegin finalmente la llum.
Annick KAYITESI-JOZAN Ecrivaine
[1]
[2]