El País Valencià celebra el 50è aniversari de la cançó de Raimon, Al Vent.
Per desgràcia no és ben bé el País, és la Universitat Politècnica de València que ho celebra amb un recital antològic, vàries publicacions i una exposició al voltant del cantant. I tant és així que a la premsa valenciana el ressò ha estat més aviat escàs i el diari El País ha pogut escriure molt encertadament: “Su aullido asustó entonces a la dictadura y medio siglo después todavía resulta inquietante para algunos governantes”.
A l’entrevista que li fa el diari, Raimon s’explica sobre la seva fidelitat a la llengua: Si quieres tener criterio propio i intentas ser libre, tienes que pagar un peaje. Te putean. Al principio me cabreaba mucho; ahora, un poco menos, porque ya sé que son las reglas del juego. O vas a favor del viento o vas en contra del viento. No soy radical. Me gustaría entenderme con las autoridades sin tener que dejar de ser quien soy”.
El periodista tanca l’entrevista amb una pregunta que fa referència a Alfonso Rus, president de l’organització provincial del PP a València i alcalde de Xàtiva, la ciutat on va nàixer Raimon. Rus és el prototip del populisme més vulgar que professa obertament un despreci i aversió al món de la cultura i la intel·lectualitat. A una petició de la Generalitat de Catalunya per exposar una valuosa pila islàmica de Xàtiva, la seva resposta va ser: “A los catalanes, ni agua”. El seu anticatalanisme visceral el va fer tildar de “chupópteros” y “membrillos” als professors de la Universitat de València i instar als acadèmics de l’AVL d’anar-se’n a Barcelona “si no están de acuerdo con que aquí se habla la lengua valenciana”. I als músics de la seua ciutat els va tractar de “hijos de puta” i “más rojos que un pavo” en una gravació que va circular per Internet. És un dels tants personatges, com Carlos Fabra a Castellò, que obtenen majories absolutes i són el baromètre del nivell cultural de la “elit” valenciana i, per desgràcia, d’una gran part del poble valencià, altrament -només fos que per dignitat- no s’explicarien les majories que obtenen aquests individus.
A la pregunta: “El cincuentenario de Al Vent tendrá alguna celebración en Xàtiva, donde el alcalde acaba de llamar gilipollas a todos los que dicen aleshores, doncs y gairebé?”, Raimon, com no podia ser altrament, respon amb la seva ironia de sempre: “Doncs gairebé aleshores no lo sé”.