La felicitat, com la llibertat, sempre és suspecta

No em cap el menor dubte que les religions, entre elles el cristianisme, han contribuït de manera notable a civilitzar la humanitat.

On tinc més dubtes és en saber què fou primer, l’ou o la gallina. M’explico. A part les religions orientals més propenses a la recerca de la felicitat i a alleugerir els sofriments terrenals, l’afany de domini sobre les consciències i la determinació de subjugar les voluntats suscitant i explotant les pors personals, no sé si responia a la necessitat de poder-se fer escoltar en temps primitius, o l’instrument indispensable per imposar el seu domini absolut.

El que la història del catolicisme ha demostrat és que, amb el temps, la promesa de la felicitat en el més enllà -la única possible durant segles per a la immensa majoria de la humanitat- a cedit protagonisme a la necessitat d’enquadrar i retallar la felicitat terrenal del més gran nombre propiciada pels progressos en tots els ordres, científics i humans. Sembla que amb la defensa aferrissada de l’absolut i la condemna del relativisme, el que es pretén és continuar mantenint controlat el ser humà malgrat saber -com se sap- que aquest absolut sempre ha estat observat amb molta relativitat pels poderosos, tan civils com religiosos.

I podem comprovar aquesta persecució de la felicitat amb l’actitud que l’Església sempre ha mantingut envers la dona en general i la procreació en particular. La persecució va fins preferir un fetus a un ser humà i la vida d’un òvul a la possibilitat de salvar un germà. I ara arriba “la pastilla del dia després” i resulta que tampoc! Com tampoc “la pastilla d’abans” ni tampoc el preservatiu. Els drames que poden evitar segurament els hi treuen parroquians.

No hi ha dubte; no es resignen a que aquest món deixi de ser el “vall de llagrimes” que tants rèdits els ha donat.

Però segur que aquestes reflexions són fruit d’un materialisme vulgar, desconeixedor d’una espiritualitat elevada.

One Response to “La felicitat, com la llibertat, sempre és suspecta”

  1. Joanna Martin L. ha dit:

    Felicitat a dintre de l’Església Católica?!?!… Però si són una colla d’amargats de la vida, uns vividors que es gasten 80000€ en una festa d’aniversari i desprès demanen que marquis la casella de l’Església amb l’excusa d’ajudar a no se qui (perquè recordo que Caritas ja rep subvencions com a ONG declarada, i molta feina i ajut que fan).
    No m’agrada que es barregi el Cristianisme amb l’Església Católica que coneixem, per mi no tenen res a veure.
    El Cristianisme, com d’altres grans Religions, és un moviment social que ajuda a tot aquell qui se l’acosta perquè les persones necessitem aquesta meva de suport.
    L’Església Católica tant sol és una panda de mafiosos que volen mitjançant l’ignorància (la por) mantenir a la gent sota control mental i a la seva disposició per continuar a les esferes de poder que el consideren seu.

Leave a Reply