La Chureca és aquell abocador gegant a la ciutat de Managua, la capital de Nicaragua de 1.817.096 d’habitants, que tothom ha pogut veure a la televisió i que ens demanem com és possible que una vergonya tan gran pugui existir. Un espai de 40 hectàrees de muntanyes de deixalles i barraques de cartró on cohabiten amb una naturalitat esglaiosa famílies i aus carronyaires rivalitzant per la seva subsistència!
La vicepresidenta del govern Maria Teresa Fernández de la Vega el va visitar l’estiu passat i va tenir una frase rotunda i contundent: “Cap responsable polític, sigui del país que sigui, pot trepitjar La Chureca i oblidar-ho”. Un dels seus col·laboradors el va definir com “el pitjor lloc d’aquest món”.
Pel que es veu, Fernández de la Vega va convèncer el president Rodríguez Zapatero i el govern ha decidit consagrar 30 milions d’euros a canviar aquell paisatge. Segons la premsa amb huit milions es podrà fer desaparèixer literalment l’abocador (segellar-lo, recollir les aigües contaminades, extraure i eliminar el gas metà) i amb la resta es podrà construir vivendes dignes pels seus habitants i possibilitar-los l´accés a serveis bàsics d’educació i sanitat.
Trenta milions d’euros és el que costa un traspàs d’una estrella del futbol i imagino que no representa massa en relació a les ajudes oficials dels Estats als països del tercer món (el famós 0,7% al que no s’arriba mai, o altres fons). La premsa no diu res sobre els canals que utilitza el govern per tirar endavant un pla integral, tan concret com aquest. No ens diu si la gestió es fa a través de l’administració nicaragüenca o d’alguna ONG o que un departament ministerial del govern espanyol, com una gegantesca i potent ONG, gestiona directament i controla les diferents fases del projecte fins el resultat final.
No sé si aquesta darrera fórmula és jurídica, política i operacionalment viable però en tot cas jo me l’imagino com una fórmula alternativa a la simple canalització de fons cap a un govern receptor corrupte (no ho dic en aquest cas per Nicaragua), una formula que asseguraria que els fons arribessin al seu destí final i per l’objectiu concret establert, com sembla ser amb La Chureca.
En tot cas, la rapidesa de reacció, entre l’impacte emocional rebut a l’ocasió d’una visita i la posta en marxa del projecte, diu molt a favor de Maria Teresa Fernández de la Vega, com a política i com a persona.
Tags: La Chureca, Managua, Maria Teresa Fernández de la Vega