Des de la transició democràtica, és la segona vegada que la dreta demana a crits la dimissió anticipada d’un cap de govern democràticament elegit. Primer, recordeu, va ser el famós: “Vayase Señor González!” d’Aznar.I ara hi tornen amb el “Zapatero dimisión!”
Però aquestes dues no són, que jo sàpiga, les dues úniques vegades. La primera que podem recordar fou després de les elecciones del 1936. Els díes16 i 23 de febrer se celebraren les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República EspanyolaLes elecciones donaren el triomf a les esquerres en Catalunya i PaísValencià), amb més del 60% dels diputats elegits i que a l’excepció de Catalunya agrupava la coalició de Front Popular, amb el PSOE, Esquerra (que incluía a la ORGA), Unión Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana, POUM, Partit Sindicalista i altres . La reacció-mai tan ben dit!- no es feu esperar.El 18 de joliol els militars, Falange i l’Esglesia se sublevaren contra el règim democràtic per instaurar ina dictadura després de tres anys de guerra civil.
Això sí! Aquesta dreta d’avui. digna successora de les forces vencedores,es va comportar durant quaranta anys amb tot el respecte del món. En cap moment se li va passar pel cap, ni que fos de manera respectuosa,cap Vayase Señor Caudillo!”
Amb aquests antecedents, com voleu que aquesta gent vegi favorablement la recuperació a de la Memòria Històrica!
Està clar que la normalitat democràtica no va amb la dreta espanyola i des de sempre.