D'un temps, d'un pais

Uns 500 milions de persones al món parlen la llengua castellana i resulta que Fernando Sabater i Carmen Iglesias es desviuen per defensar-la a Espanya. I en aquesta tasca hi trobem, entre d´altres, el nostre bufón del Reino Albert Boadella i Mario Vargas Llosa, que subscriuen tots dos el Manifiesto por la lengua común que presenten el filosofo i l´acadèmica.

Més que defensar la llengua, amb l´excusa de defensar una llengua que “es común a todos”, els promotors surten en defensa d´una determinada concepció d´Espanya. S´agafen al criteri compartit i raonable d´una llengua comuna -principi al qual ningú amb cinc dits de front s´oposa- per intentar treure´s la pedra de la sabata del que anomenen “lenguas cooficiales”.

Es mostren, això sí, partidaris de que “los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua cooficial (“¦) Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta”.

Aquesta lloable sol·licitud pel lliure arbitri dels ciutadans solament l´apliquen en un sentit. La imposició solament és legítima quan es tracta d´imposar -en benefici de tots, és clar!- la llengua comuna. Per ells, únicament els drets dels castellanoparlants no poden ser conculcats; si no és “por derecho de conquista“, no sé d´on pot venir la diferència de tracte.

Si aquesta gent:

– considera que des de fa uns anys existeixen raons per preocupar-se a Espanya de la situació de la llengua castellana,

– reivindica que qualsevol ciutadà pugui ser educat en castellà quan a Catalunya, per exemple, els únics veritables bilingües són els catalanoparlants, la qual cosa significa que el castellà no pateix del sistema d´immersió linguistíca

– preconitza que “en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado, no que todo funcionario deba tener la capacitación”. O sigui, els ciutadans no castellanoparlants que no es queixin, seran tractats com els turistes en els punts d”˜Informació turística.

Si les preocupacions de gent que pensa i “té estudis” són aquestes, que no ens vinguin en subterfugis i mentides i que vagin al grà.

Les seves motivacions no són ni la llengua castellana, ni els drets, ni la llibertat dels ciutadans; la seva preocupació principal és salvaguardar una certa idea d´Espanya, més a prop de la “Una, Grande y Libre” que de la democràtica i plural -no parlem ja de la federal- tinguin i prenguin la posició política que prenguin en d´altres temes.

This entry was posted on Dilluns, juny 23rd, 2008 at 16:10 and is filed under General, Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.