El Partit Popular ha utilitzat durant quatre anys i en particular en aquesta campanya electoral, per tal de guanyar vots, tota l´artilleria de la que creu disposar, tant la legítima com la falsa i la indecent. Entre moltes altres coses greus per a la convivència ciutadana, s’ha atacat a la política d´immersió lingüística que està implantada a Catalunya des de fa vint i tres anys i que el PP devia considerar correcta ja que no va dir mot durant els huit anys de govern Aznar quan aquest parlava català en la intimitat.
Com els resultats positius de la política d’immersió són evidents en la societat catalana, el PP ha recorregut, en un afany de defensa de les llibertats poc corrent en el seu cas, a l’argument de la “llibertat dels pares a triar la llengua d´ensenyament dels seus fills”.
I no contents de voler denunciar de passada, d’aquesta manera, el poc sentit democràtic -segons ells- dels catalans (qui ho havia de dir!) pretenen predicar amb l´exemple. Per als 500.000 catalans que hi ha a Madrid, Esperanza Aguirre vol que els pares que ho desitgin puguin triar escolaritzar als seus fills en la seva llengua materna i per això construirà una única escola que comptarà amb assignatures en català com en castellà.
La notícia que hem llegit no precisa més, però és de suposar que l´objectiu de l´escola és que al final de la seva escolarització els alumnes surtin parlant castellà i català, o sigui el mateix objectiu de l’immersió a Catalunya, i no uns sabent el castellà i altres el català. A més, si l´escola és única com es diu, és perquè es persegueix no dividir la “colònia” catalana de Madrid, de la mateixa manera que a Catalunya s’ha evitat dividir la ciutadania per motiu de llengua. Aleshores no s’entén on està la diferència entre el que existeix a Catalunya i el que pretén crear, en laboratòri, Aguirre a Madrid, a part de voler marejar la perdiu per ocultar allò que els molesta visceralment, el que aborreixen profundament: que Catalunya no sigui una “Comunidad” més, com han lograt fer de moment del País Valencià, i per això s’ataquen a la llengua que és un factor important d’identitat.
L’altre dia en un debat televisiu, el cap de llista del PP al Congrès per València, Esteban González Pons, s’dreçava a Joan Ridao emplaçant-lo reiteradament a que ERC no intentés introduir el català en “la Comunidad Valenciana” (si Jaume I aixequés el cap!). “Mentre governarem nosaltres -deia en demagògica intenció electoralista, una i altra vegada Pons– no ho aconseguiran, no ho aconseguiran!”
Llàstima que Ridao no tingués el reflexe de contestar-li que no es preocupés, que solament amb que els dirigents del PP del País Valencià al govern parlessin simplement valencià i es preocupessin de la seva difusió i promoció, en lloc d’ignorar-lo i menysprear-lo, no feia falta introduir res!