Tots sabem la castració intel·lectual que ha presentat la dictadura franquista per les generacions que l’han viscut, i especialment els traumes ocasionats per una Església catòlica omnipotent en particular en el tema sexual. Avui, allà on pot, com al País Valencià del PP, l’Església hi torna com a la millor època del franquisme en tots els aspectes que pot.
El govern del PPde la “Comunidad” ja comptava per l’educació sexual a les escoles amb material pròpi com el Programa d’Intervenció en Educació Escolar (PIES) que s’imparteix en 3è d’ESO elaborat per les Conselleries de Sanitat i Educació avalat per les societats científiques i amb bona acollida en els centres d’ensenyament. Tanmateix a l’arquebisbat valencià no li agradaven els cursos de sexualitat de la Generalitat i avisà que elaboraria els seus. l’Església valenciana acaba d’anunciar la seva alternativa sota el títol educar la sexualidad por el amor, uns cursos que oferirà gratuïtament als colegis concertats i públics que ho desitgen, atacant de nou al PIES que segons les autoritats eclesiàstiques valencianes “ofereix una visió molt reduccionista del ser humà i no ha aconseguit frenar el número d’embarassos no desitjats, avortaments, malalties de transmissió sexual i altres problemes d’una educació sexual” . Contra això la solució per una Església que prohibeix el preservatiu és la moral sexual catòlica que parla de “continència,vicis, des funcionalitat familiar , nuviatge cast tal com ha declarat Juan Andrés Taléns, professor de teologia del Pontificio Instituto Juan Pablo II en València. Els continguts dels programes es graduen segons la edat dels alumnes però hi trobem perles com aquestes: “la família funcional és la millor família, o les relacions sexuals entre homosexuals no s’han de considerar d’esposos/pares .
La federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de València va criticar ahir els cursos que qualificà de retrògrads però l’Església afirma que contraprogramarà els cursos oficials amb els seus. La Conselleria d’Edució valenciana calla i no ha volgut fer cap declaració sobre la qüestió. És curiós que els defensors de la “Pàtria“, partidaris d’una Espanya única, no dubten en dividir els infants ja des de l’escola en moros i cristians! No els hi serveix l’exemple d’altres països amb un passat més democràtic que el nostre, on es respecta el mestre a l’escola, i el capellà a l’església.Espanya està condemnada en gran part a reviure erpetualment en els valors del passat.
Sant Tornem-hi! Què li passa a l’Església sempre tan obsessionada amb la “carn” i tan oblidada de l’esperit??
Esperit?… això es menja?