A Francesc Espriu que veiem pintant la Nuri, el vaig conèixer a París i vam continuar la nostra amistat a Barcelona.
Abans de cedir la paraula a Marius Espriu voldria remarcar d’entrada la importància de l’obra d’Espriu, una obra que podem apreciar en el DVD que ens ofereix ací mateix Marius, d’una durada de 47 minuts i que mostra cronològicament una àmplia selecció de les obres fins arribar a les aquarel·les de París i paisatges de Vilaverd, passant per les marines i les impressionants escenes dels guerrers medievals. Marius també ens ofereix l’opuscle que relata la trajectòria d’una vida basada en tres conceptes, pintura, inspiració i lluita, una vida que nosaltres resumim en aquesta introducció amb quatre dates significatives :
– El 18 de juliol de 1936, als 17 anys, Espriu s’allista a l’exercit republicà i combat al front d’Aragó on és ferit.
– El 19 39 com tants, s’exilia a França i desprès de passar pel camp de concentració d’Argelers va a parar a la ciutat universitària de Montpeller integrat en un grup d’estudiants sostinguts pel Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats.
– El 26 de gener de 1941 torna a Barcelona i participa a la creació del que serà el Front Nacional de Catalunya.
– En novembre del 43 és detingut i passa dos anys a la Model d’on surt en llibertat condicional el novembre de 1945.
Per la nostra part sempre hem pensat, i avui més que mai, amb les injustícies d’aquest país, no solament en el camp social i polític també en el camp de l’art, on els successius responsables culturals de la Generalitat de Catalunya subjugats per la pintura no figurativa , no han valorat , al nostre entendre, l’obra d’Espriu com es mereix. Com diu el mateix pintor: ” apartat de les modes, confio en la sensibilitat de la plàstica i en el món particular de la pintura on sortosament existeix el diàleg de sensibilitats que per diverses que siguin sempre poden trobar-se en l’emoció i la contemplació”.
Abans de cedir la paraula a Marius Espriu no voldria deixar de retre homenatge a Maria Cabedo, la companya, i fins la seva mort, suport incondicional del pintor.
A.C.
Opuscle Un pintor i el seu temps
Viviem a Gràcia i la mare encara era entre nosaltres. Va sorgir la idea de fer un llibre sobre la vida i obra de Francesc Espriu.
El 2005 va veure llum el llibre de Zeneida -Sardà, Francesc Espriu o la màgia dels colors, Pagès editors…(1)
L’opuscle recull la part principal de l’esborrany del vell projecte de llibre, inclosa una petita selecció de les fotografies que havien d’acompanyar-lo.
El DVD mostra una part molt significada de l’obra de F. Espriu, ben acompanyada per fragments musicals escollits per Natàlia que és la realitzadora del muntatge final del DVD.
Espriu es va mantenir fins la seva mort fidel el seu profund sentit de l’amistat i seva passió per Catalunya.
F. Va continuar pintant tant fins el darrer moment, convençut com sempre que la seva millor obra encara estava per fer…
El cert és que va morir treballant en una de dimensions respectables i d’una, encara, més respectable qualitat artística…Qui escriu aquestes línies sap força bé de què està parlant.
I res més que desitjar-vos una bona estona gaudint el plaer d’una àmplia mostra de l’obra pictòrica de Francesc Espriu, ben acompanyada d’una música bona i escaient.
Qui escriu aquestes línies sap força bé de què està parlant.
I res més que desitjar-vos una bona estona gaudint el plaer d’una àmplia mostra de l’obra pictòrica de Francesc Espriu, ben acompanyada d’una música bona i escaient.
– See more at: https://duntempsdunpais.cat/francesc-espriu-un-pintor-i-el-seu-temps-2/#sthash.BTH0UPf6.dpuf