Si els valencians haguéssin de ser humillats ja fa temps que ho estariem: des de que els mateixos que parlen d´humillació en relació al problema de l´aigua han anat defensant teories sobre l´orígen de la nostra llengua, i no ens ha caigut la cara de vergonya.
Ara la demagògia s´ataca al tema de l´aigua, amb una irresponsabilitat total com sempre per part del PP: “Es permet a Catalunya el que no s´ha fet per València i per Murcia” diuen, oblidant-se del transvasament Xuquer-Vinalopó i dels 82 hectòmetres cubics des dels embassaments del Tajo a la conca del Segura.
I aquí els valencians no es queden sols. Sol passar sovint, però en aquest cas de l´aigua més que en cap altre, tothom parla i ningú escolta ningú!
– Tan difícil és posar-se d´acord en la semàntica i en algunes xifres?
– És transvasament prolongar la canonada que arriba a Tarragona (120hm3 ja permessos) i portar el cabal sobrant (40hm3) fins a Barcelona?
– Tant difícil és de controlar que no es fa trampa?
– Qui fa la trampa, els que no parlen de xifres o els que les diuen amb la boca petita?
– És igual l´us especulatiu i per interessos més o menys lícits de l´aigua, i l´aigua de boca?
– És pot parlar a l´hora de les solucions als problemes d´emergència i de la resolució dels problemes estructurals a mig i llarg termini, sense marcar-ne les fronteres i barrejant-les?
I per acabar, un dubte. No sé com interpretar la insistència sobre el transvasament del Roine per part d´Artur Mas i de Convergència, sense avançar cap xifra tècnica ni pressupostària -encara que a l´hora de la veritat es multipliqués per cinquanta. No penso que es tracti d’una qüestió de “percentatges” perquè en aquest cas ho dissimularien millor. Però és que la insistència és increïble, voreja de la manera que ho fan, els límits del ridícul.