Anem a parlar seriosament.
Primer, cal considerar que el tema és espanyol i no és una fumerada per embolicar el fracàs simultani i estrepitós de quasi totes les peces del puzle de la transició, les autonomies, l’economia, les nacionalitats… El problema l’han de resoldre els espanyols. I no cal remontar-se massa lluny per saber:
1 El rey Juan Carlos fou entronitzat rey d’Espanya jurant els principis feixistes del “movimento nacional” tres dies desprès de la mort de Francisco Franco, Caudillo de España “por la gracia de Dios”, o si alguns prefereixen, pel dictador Franco vèncedor del cop d’Estat militar contra la República, regim elegit democráticament pels ciutadans.
Històricament la monarquia sempre s’ha s’amparat amb la religió i vice-vera, les religions amb el poder monarquic fins que Europa fès un pas endavant adoptant la racionalitat a través la il·lustració i l’enciclopedisme.
Instaurar al segle XX una monarquia hereditària a Espanya fou un anacronisme solament explicable pel cop d’Estat militar.
Cal reconèixer que Juan Carlos i la reina Sofia, escarmentats pel que li va passar al sogre i pare Constantino de Grècia, i conscients que no podia haver franquisme sense Franco, obtaren a Espanya per deslligar el que Franco creía haver “atado i bien atado”!
Amb l’abdicació actual a una època gens comparable als anys trenta els espanyols tenen una ocasió en or de desfer-se dels seus dimonis ancestrals i fer d’Espanya per fi un país laïc i modern, i Felip VI de sotmetres a la voluntat dels ciutadans que
han de poder escollir per referendum si volen viure en monarquia o repúlica.
Però repetim, és problema és dels espanyols, La nació catalana a lo seu i no perdre un segon en el procès iniciat de decidir allò que vol ser en el seu futur immediat.