l’avi patern va morir el 1907 molt jove, deixant l’avia Aurèlia vidua amb 3 fils, el major de 7 anys i embarassada d’una nena. Els dos petits van anar al col.legi d’orfes de Sant Vicent a València, i mentre el major cuidava de la germaneta, la mare es va posar al servei d’una família rica. En general el record que guardava el pare del col·legi no era totalment negatiu si bé el tractament que rebien els xiquets era vergonyós i no exempt d’un cert sadisme, recordant en alguns aspectes les obres de Dickens.
Pel que tinc entès, l’avia Aurèlia era tot un temperament. Va afrontar la seva dramàtica situació en aquella València de principis de segle i va saber portar la seva mainada pel camí dret. Des de petits i fins a ben grans, els tres germans filaven prim. Les sortides de casa, inclòs per assistir a les activitats de caràcter cultural que van ser, de bon principi, el principal centre d’interès dels tres germans -perquè no costaven un duro, em deia el pare!-, no es feien sense el permís de l’avia. Abans de sortir, el pare havia de recitar-li la poesia que declamaria a la velada de Lo Rat Penat o llegir-li una escena de l’assaig del dia de la companyia teatral de Josep Peris Celda de la qual feia part des de molt jove. Crec que tots, tant els fills com la mare, van saber fer -mai tan ben dit- el paper! L’avia Aurèlia va morir el 22 de Mars de 1942 amb el fill segon Aureli a la presó d´Alacant i sense saber que havien esdevingut, des del final de la guerra, els altres dos fills, el major Josep i el tercer Angelí, que per sort havien pogut embarcar en el Stanbrook, el darrer vaixell a eixir del port d’Alacant replet de refugiats destinació a Orà. L’avia Aurèlia era molt creient, era de missa diària. Al finalitzar la guerra l’àvia Aurèlia va dir: “Els capellans m’han pres els fills, no tornaré a entrar en una església”. I en efecte, continua amb les seues creencies però no va tornar a posar mai més els peus en cap església.
Tres dies desprès de la seva mort, el 25 d´aquell mes de març del 42, es rebria la primera carta que el seu fill Josep va poder fer arribar des d´Orà amb una foto i una dedicatòria: A ma mare “xicoteta” perquè l´àvia Aurèlia era molt menuda.
Angelí Josep
El mèrit, amb les circumstàncies familiars tan adverses, de que Josep i Angelí , tots dos polítics, dramaturg el primer i poeta el segon, destacaren a la societat valenciana es deu sens cap dubte a la fortalesa de carácter de l’Àvia Aurelia.
Josep
Angelí