Els
independentistes amb un mínim sentit de la racionalitat han d’estar en desacord amb els organitzadors dels referèndums per la independència. Al risc de repetir-me, quina mania tenen alguns en voler comptar-se i posar en evidència que a horesd’ara l’independentisme és minoritari.
No es perdria res d’anar a pams, d’una manera progressiva: Primer evaluar els ciutadansque estan d’acord amb l’autodeterminació, és a dir els que són són partidaris del dret a decidir. D’aquesta manera no es separaria d’entrada el món de les esquerres i el nacionalisme perifèric, i incontestablement els resultats de participació a les consultes seria superior.
Quan la ciutadania haurà près consciència que de la mateixa manera que existeixen els drets individuals, existeixen els drets dels pobles, un dels quals justament, és el dret a poder escollir el què volen ser, el dret a decidir el seu futur. Solament desprès, al final, es podria especificar, si es vol continuar fent part de l’Estat espanyol, optar per separar-se`n, o acceptar federar-se. I abans de tot això però,encara s’hauria d’haver produit un altre pas indispensable si és que es vol evitar que no quedi tot en “un bridis al sol”: canviar els articles de la Constitució que inhabiliten la consultat; en d’altres termes,adaptar el text d’una Constució que va ser votada a l’inici de la transició, havent manteningut intacte l’aparell civil i militar franquista. Una modificació constitucional que requereix avui l’accord entre socialistes i el Partit Popular .
Que el camí és incert? És evident. I ho és, malauradament, no solament per l’actitud del PP,” sinó perquè el PSOE, partidari d’una Espanya plural, federal, moderna, i progressista no s’atreveix a separar-se del seu adversari en el tema de les iessències pàtries salvant amb aquesta posiciól’essencial del franquisme resumit en aquesta frase del dictador “antes una España roja que una España rota”i deixant ben clar que “todo quedaba atado i bien atado”. Tot, menys el que amb la mort del dictador era insostenible mantenir, la dictadura!
És evident que l’independentisme ha d’exixtir, però tant a Catalunya i el País Valencià com a la resta de l’Estat , el treball polític indispensable és portar el partit socialista a ser fidel als seus orígens i treballar per acabar amb l’España tradicional i la consecució d’un Estat federal si es vol resoldre d’una vegada per sempre el problema, més que català, espanyol.